Fum

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fum
Bee smoker02.jpg
Fum
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El fum és un sistema dispers d'un gas en el qual hi ha partícules sòlides.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A mala costum, dar-li fum.[1]
  • Allà on hi ha foc, hi ha fum.[2]
  • Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u.[1]
  • Es fum va an es polits.[1]
  • Fum al cel, diners a l'estanc.[1]
  • Fum d'altar, botifarres a l'olla.[1]
  • Fum i carbassa treuren el marit de casa.[3]
(var.) Fum i carabassa treuen la gent de casa.[1]
(var.) Fum i mala cara treuen la gent de casa.[1]
  • Fum sense fòc, dura molt pòc.[4]
  • Llenya verda fa bon fum. Llenya seca, bona llum.[5]
  • Núvol de fum, aigua al damunt.[6]
  • Per fondo que es faci el foc, el fum respira.[1]
  • Qui fa fum al cel i crema pedra, nunca medra.[1]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

Frase feta Amb recursos extrems per a fer fugir algú.
  • Anar-se'n en fum.[7]
Frase feta Perdre's una cosa sense resultat.
  • Ni amb (o a) fum de sabatots.[7]
Frase feta De cap de les maneres, per res del món.
  • Pujar els fums al cap (a algú).[7]
Frase feta Envanir-se, infatuar-se.
  • Tenir fums (d'una cosa)[7]
Frase feta Tenir-ne indicis.
Frase feta Un gran nombre.

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • Abans de néixer son pare,
    el fill ja qui sap on para.[8]
  • El pare encara no és nat
    i el fill ja salta pel terrat.[9]
(var.) El pare encara no és nat
que el fill salta pel terrat.[10][11]
(var.) Son pare no és nat
i es fii dalt es terrat.[12]
  • Ja em poden ben amagar
    i tapar-me les sortides,
    que d'allí on jo sóc nat
    en surto a la superfície.[8]
  • Més alt que un pi
    i pesa manco que un comí.[9]
(var.) Més alt que un pi
i pesa menys que un comí.[8][13]
(var.) Més llarg que un camí
i pesa manco que un comí.[14]
  • Mon pare és lluminós
    i pujo dret cap el cel;
    a vegades el pell-roig
    em fa servir de correu.
    Sens que ho puga remeiar
    faig plorar al més sortós
    i com jo es podrà tornar
    el desig de l'ambició.[8]
  • Quan el pare neix el fill ja s'ha mort.[13]
  • Sens que ho puga remeiar
    faig plorar el més sortós,
    i en mi es sol tornar
    el desig de l'ambiciós.[14]
  • Sóc negre i també sóc blanc,
    ningú a mi em pot agafar,
    s'ofega qui entre mi es fica;
    vés si rumiant una mica
    em podràs endevinar.[8]
  • Una cosa alta com un paller
    i no pot aguantar un diner.[14]
(var.) Una cosa alta com un paller
que no pot aguantar un diner.[13]
  • Una cosa més alta que un pi
    que no pot sostenir ni un mal garrofí.[13]
  • Una cosa que és més alta que un pi
    i pesa menos que un sac.[12]
  • El pare encara no és nat
    que el fill salta pel terrat.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Conca, Maria (ed.). Els Refranys catalans. [València]: Tres i Quatre, 1988, p. 244. ISBN 8475022324. 
  3. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  4. Alberola, Estanislau. Refraner Valencià, 1928, p. 124. 
  5. Parés i puntes, 1999.
  6. Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938, p. 10-11. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Error en el títol o la url.«». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 abril 2014].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Castellví, 1956.
  9. 9,0 9,1 Martí i Adell, 1991.
  10. Salvà, 1983.
  11. Llibre Endevinalles, 1925.
  12. 12,0 12,1 Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Amades, 1982.
  14. 14,0 14,1 14,2 Bassols, 1994.
  15. Briz i Fernández, Francesc Pelagi. Endevinallas populars catalanas (en català antic). Barcelona: Llibreria d'Edualt Puig - Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1882. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.