Fum
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 Fum | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El fum és un sistema dispers d'un gas en el qual hi ha partícules sòlides.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- A mala costum, dar-li fum.[1]
- Allà on hi ha foc, hi ha fum.[2]
- Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u.[1]
- Es fum va an es polits.[1]
- Fum al cel, diners a l'estanc.[1]
- Fum d'altar, botifarres a l'olla.[1]
- Fum i carbassa treuren el marit de casa.[3]
- Fum sense fòc, dura molt pòc.[4]
- Llenya verda fa bon fum. Llenya seca, bona llum.[5]
- Núvol de fum, aigua al damunt.[6]
- Per fondo que es faci el foc, el fum respira.[1]
- Qui fa fum al cel i crema pedra, nunca medra.[1]
Frases fetes[modifica | modifica el codi]
Amb recursos extrems per a fer fugir algú.
Amb recursos extrems per a fer fugir algú.- Anar-se'n en fum.[7]
- Perdre's una cosa sense resultat.
- Ni amb (o a) fum de sabatots.[7]
- De cap de les maneres, per res del món.
- Pujar els fums al cap (a algú).[7]
- Envanir-se, infatuar-se.
- Tenir fums (d'una cosa)[7]
- Tenir-ne indicis.
- Un fum.[7]
- Un gran nombre.
Endevinalles[modifica | modifica el codi]
- El pare encara no és nat
que el fill salta pel terrat.[8]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Conca, Maria (ed.). Els Refranys catalans. [València]: Tres i Quatre, 1988, p. 244. ISBN 8475022324.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2.
- ↑ Alberola, Estanislau. Refraner Valencià, 1928, p. 124.
- ↑ Parés i puntes, 1999.
- ↑ Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938, p. 10-11.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Error en el títol o la url.«». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 abril 2014].
- ↑ Briz i Fernández, Francesc Pelagi. Endevinallas populars catalanas (en català antic). Barcelona: Llibreria d'Edualt Puig - Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1882.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.