Carabassa

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carabassa
Carabassa
Carabassa
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

La carabassa o carbassa és el fruit de les diferents espècies del gènere Cucurbita, una planta herbàcia anual oriünda d'Amèrica. En l'actualitat és també conreada extensament en tota Europa, i s'usa en l'alimentació de les persones i en la del bestiar.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

En popa, ses carabasses redolen.
Escudella que bull massa, carabassa.
Fum i carabassa treuen el marit de casa.
Pel setembre, carabasses.
Qui pensa que ja sap massa, el cap té de carabassa.
  • Carbassa senyalada, carbassa morta.[1]
(var.) Les carbasses, si es senyalen, es moren.[1]

Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)[modifica | modifica el codi]

Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll: [2]

  • Carabassa que no té vi, ni és carabassa ni carabassí.
  • Carabassa, ni poca ni massa.
  • Cent quintars de carabassa no fan una unça de greix.
  • De carabassa, amb poca n'hi ha massa.
  • Dos plats de carabassa no fan un dit de sèu.
  • En popa, ses carabasses redolen.
  • Encara no és a la carabassa i ja es torna vinagre.
  • Gat en sac, i vi en carabassa.
  • Les bledes i la carabassa, millor que al ventre a la bassa.
  • Qui gasta massa, té el cap de carabassa.
  • Qui en fa massa, té el cap de carabassa.
  • Qui s'alaba massa, té el cap de carabassa.
  • Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona i l'espanyola.

Tots els refranys catalans (1999)[modifica | modifica el codi]

Recull de dites populars del llibre Tots els refranys catalans, publicat l'any 1999:

  • Al vell, rave o carbassa amb ell.[3]
  • Cada lliure de carbassa en fa perdre una de greix.[3]
  • Carbassa, amb poca n'hi ha massa.[3]
  • Casar-se lluny de casa és beure amb carbassa.[3]
  • Col i carabassa, tota la casa en passa.[3]
  • El festeig que dura massa sol acabar amb carabassa.[3]
  • Fadrina galana, carbassa vana.[3]
  • Fam i carbassa treuen la gent de casa.[3]
  • Fum i carabassa treuen el marit de casa.[3]
  • La carbassa embafa.[3]
  • La carbassa ni engreixa ni embarassa.[3]
  • La carbassa tan dolenta és al mercat com a la panxa.[3]
  • Les carabasses rai, la carabassera quedi.[3]
  • Olla que bull massa té gust de carabassa.[3]
  • Qui amb donzella es casa, de vidre pren tassa, i qui es casa amb vídua beu amb carbassa.[3]
  • Qui beu massa, té el cap de carabassa.[3]
  • Qui es banya massa té el cap de carbassa.[3]
  • Qui menja carbassa queda sense pols.[3]
  • Si a la carbassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent.[3]
  • Tant bleda com carabassa, llença-la dins una bassa.[3]
  • Vent en popa les carbasses naveguen.[3]

El Refranyer de Joan Viladot (2003)[modifica | modifica el codi]

Recull de dites populars del llibre El Refranyer de Joan Viladot, publicat l'any 1999:[4]

  • Bordó i carabassa donen vida regalada.
  • Carabassa sense vi, digue-li fusta.
  • Carbassa senyalada, carbassa neulada.
  • La carabassa embarassa.
  • Ni per calor deixis la capa ni per fred la carabassa.
  • Per Sant Bernabé has de sembrar les carabasses, si vols que vagin bé.
  • Qui beu en carabassa ni veu si beu poc ni si beu massa.
  • Qui en vestits gasta massa té el cap de carabassa.
  • Qui pensa que ja sap massa, el cap té de carabassa.
  • Qui riu massa té el cap de carabassa.
  • Qui sopa massa té el cap de carabassa.
  • Tramuntana pallaresa porta la carabassa al darrere.
  • Tramuntana vertadera porta la carabassa al darrere.

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

Donar (o rebre) carbassa.
  • A propòsit, carabasses.[2]
  • Anar de son cap, com les carabasses.[2]
  • Com ara plouen carabasses.[2]
  • Donar (o rebre) carbassa.[5]
  • Ésser tap i carbassa.[6]
  • Nedar sense carbasses.[6]
  • No poder beure'n en carbassa.[6]
  • Sortir carbassa.[6]
  • Treure carbassa.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  4. Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X. 
  5. 5,0 5,1 «Carabassa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 de juny de 2012]
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Carbassa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 de juny de 2012].