L'estiu és l'estació de l'any, entre la primavera i la tardor , que comença al solstici d'estiu i acaba amb l'equinocci de tardor .
(var.) En l'estiu tota cuca viu.[ 1] (Cat. , Men. )
(var.) En l'estiu, tothom viu.[ 1] (Mall. )
(var.) En l'estiu, tot lo món viu.[ 1] (Val. )
(var.) A l'estiu, tot reviu.[ 1] (Olot , Empordà )
(var.) On has passat l'estiu, passa l'hivern.[ 1] (Val. )
Paraules d'estiu, segons qui les diu.[ 1] (Costa de Llevant )
Quan la Candelera plora, el fred ja és fora; quan la Candelera riu, ja ve l'estiu; tant si plora com si riu, ja ve l'estiu.[ 4]
Quan la Candelera riu, ja som a l'estiu.[ 4]
Qui diu mal de l'estiu, no sap el que diu.[ 1] (Segarra , Urgell )
Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivernni estiu.[ 4]
Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu.[ 1]
Si per Nadal fa estiu, a Pasqua prop d'es caliu.[ 1] (Mall. )
Una flor no fa estiu.[ 5] (Mall. , Men. )
(var.) Una flor no fa estiu; ni dues, primavera .[ 1]
(var.) Una oreneta no fa estiu.[ 1] (Cat. , Bal. , Val. )
(var.) Una mosca no fa estiu.[ 1] (Segarra , Urgell )
(var.) Pluja d'estiu i plant de bagassa , en un punt passa.[ 1] (Val. )
Qui a l'estiu sombreja, a l'hivern famoleja.[ 1] (Maestrat )
Xàfec d'estiu, fa la meitat del que diu.
Xàfec d'estiu, tota l'aigua cap el riu .
Es diu d'algú que pretén haver estat a un lloc important, però només hi ha estat de passada o durant poc temps.
↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «estiu ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
↑ 4,0 4,1 4,2 Amades , Joan . Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern . Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701.
↑ «Flor ». Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 desembre 2013].
Amades , Joan . Llibre del temps que fa . Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
Conca , Maria (ed.). Els refranys catalans . València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324 .
Pàmies , Victor; Palou , Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325 .