Neu
Aparença
Muntanyes del Japó nevades | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
La Neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, anomenats flocs de neu.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Sant Andreu, aigua o neu.[1]
- Any de neu, any d'olives.[1]
- Any de neu, any de Déu.[1]
- Any de neu, any de Déu; però que no caigui a lo meu.[1]
- Els beneits se moriren s'any de sa neu.[1]
- Neu a la muntanya, aigua a la plana.[2]
- Neu a la muntanya, pescador arracona la canya.[1]
- Neu a muntanya, pluja a l'Empordà.[3]
- Neu a la serra, pescador canya a terra.[1]
- Neu abans de festes, mata persones i bèsties.[1]
- Neu redona, d'altra en dóna.[1]
- Pensa en les neus d'antany, si cauran enguany.[1]
- Per Sant Martí, la neu al pi.[1]
- Per Sant Romà, la neu al pla.[1]
- Per Sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu.[1]
- Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, la neu al peu; del peu al prat, tot està nevat.[1]
- Per Sant Tomàs, neu al nas.[1]
- Per Tots Sants, neu en los alts.[1]
- Quan el vent baixa de Port, no hi falta mai neu a Sort.[4]
- Pluja al pla, neu a la muntanya.[1]
Dites relacionades amb els mesos de l'any
[modifica | modifica el codi]- La neu al febrer, marxa com un gos llebrer.[1]
- La neu al gener, s'hi asseu com un cavaller.[1]
- La neu d'advent, gela molt fàcilment.[1]
- La neu del mes d'advent, glaça les dents.[1]
- Neu a l'abril, pedregades a l'estiu.[1]
- Neu adventina, causa ruïna.[1]
- Neu al gener, tot l'any va bé.[1]
- Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig.[1]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Créixer com una bola de neu.[5]
- Augmentar progressivament.
- Parlar de coses ja passades, que no interessen.
- Quines solfes, quins romanços!
- Fa molt de temps, molts d'anys.
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Em faig en lloc elevat
sense que hagi tingut pare
i conforme vaig morint
va naixent la meva mare.[6]
- En l'aire em vaig criar
i ningú coneix mon pare
i és la meva condició
que en morir jo neix ma mare.[6]
- La jove de Torralles
en té unes estovalles
que tot el món abriguen
menys les aigües.[6]
- (var.) La vella de Torralles
en té unes estovalles
que n'abriguen tot el món
menys l'aigua i el sol.[6]
- La marquesa en té una toca
que estén a la muntanya,
però estendre al riu no gosa.[7]
- Les caputxes de n'Elionor
tapen les muntanyes,
però els rius no.[8]
- (var.) Les caputxes de na Lionor,
tapen les muntanyes,
però els rius no.=[6]
- Les estovalles de l'Elionor
tot ho tapen, però el riu no.[9]
- (var.) Una cosa, que pertot es posa i a la mar no gosa.[6]
- (var.) Una cosa, cosa, que pertot arreu es posa i a la mar no gosa.[12]
- (var.) Vés si saps què és una cosa que pertot arreu es posa però que a la mar no gosa?[13]
- Què és allò que el foc no pot escalfar?[6]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «neu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Rosa Angelats i Pep Vila. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004, p. 43. ISBN 84-923432-4-9.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 6 octubre 2024].
- ↑ «Neu». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 maig 2012].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Amades, 1982.
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ Salvà, 1983.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
- ↑ Briz i Fernández, Francesc Pelagi. Endevinallas populars catalanas (en català antic). Barcelona: Llibreria d'Edualt Puig - Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1882.
- ↑ Bassols, 1994.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
- ↑ 13,0 13,1 Llibre Endevinalles, 1925.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).