Neu

Neu

Muntanyes del Japó nevades
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

La Neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, anomenats flocs de neu.

Dites populars

• A Sant Andreu, aigua o neu.
• Any de neu, any d'olives.
• Any de neu, any de Déu.
• Any de neu, any de Déu; però que no caigui a lo meu.
• Els beneits se moriren s'any de sa neu.
• Neu a la muntanya, aigua a la plana.
• Neu a la muntanya, pescador arracona la canya.
• Neu a muntanya, pluja a l'Empordà.
• Neu a la serra, pescador canya a terra.
• Neu abans de festes, mata persones i bèsties.
• Neu redona, d'altra en dóna.
• Pensa en les neus d'antany, si cauran enguany.
• Per Sant Martí, la neu al pi.
• Per Sant Romà, la neu al pla.
• Per Sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu.
• Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, la neu al peu; del peu al prat, tot està nevat.
• Per Sant Tomàs, neu al nas.
• Per Tots Sants, neu en los alts.
• Quan el vent baixa de Port, no hi falta mai neu a Sort.
• Pluja al pla, neu a la muntanya.

Dites relacionades amb els mesos de l'any

• La neu al febrer, marxa com un gos llebrer.
• La neu al gener, s'hi asseu com un cavaller.
• La neu d'advent, gela molt fàcilment.
• La neu del mes d'advent, glaça les dents.
• Neu a l'abril, pedregades a l'estiu.
• Neu adventina, causa ruïna.
• Neu al gener, tot l'any va bé.
• Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig.

Frases fetes i locucions

• Créixer com una bola de neu.

Augmentar progressivament.

• Parlar de sa neu d'antany.(Mall.)

Parlar de coses ja passades, que no interessen.

• Quines neus!(Mall.)

Quines solfes, quins romanços!

• S'any de sa neu.(Mall.)

Fa molt de temps, molts d'anys.

Endevinalles

• Em faig en lloc elevat
  sense que hagi tingut pare
  i conforme vaig morint
  va naixent la meva mare.

• En l'aire em vaig criar
  i ningú coneix mon pare
  i és la meva condició
  que en morir jo neix ma mare.

• La jove de Torralles
  en té unes estovalles
  que tot el món abriguen
  menys les aigües.

(var.) La vella de Torralles
en té unes estovalles
que n'abriguen tot el món
menys l'aigua i el sol.

• La marquesa en té una toca
  que estén a la muntanya,
  però estendre al riu no gosa.

• Les caputxes de n'Elionor
  tapen les muntanyes,
  però els rius no.

(var.) Les caputxes de na Lionor,
tapen les muntanyes,
però els rius no.=

• Les estovalles de l'Elionor
  tot ho tapen, però el riu no.

• Què és això?
  Una cosa
  que per tot es posa
  i a la mar no gosa.

(var.) Una cosa, que pertot es posa i a la mar no gosa.

(var.) Una cosa, cosa, que pertot arreu es posa i a la mar no gosa.

(var.) Vés si saps què és una cosa que pertot arreu es posa però que a la mar no gosa?

• Què és allò que el foc no pot escalfar?

• Una cosa blanca, blanca,
  que s'agafa i no s'aguanta.

Bibliografia

• Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
• El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 

• Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
• Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
• Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).