Neu

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Neu
Japan Alps at Spring (skyseeker) 001.jpg
Muntanyes del Japó nevades
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La Neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, anomenats flocs de neu.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Dites relacionades amb els mesos de l'any[modifica | modifica el codi]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Créixer com una bola de neu.[5]
Frase feta Augmentar progressivament.
Frase feta Parlar de coses ja passades, que no interessen.
Frase feta Quines solfes, quins romanços!
Frase feta Fa molt de temps, molts d'anys.

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • Em faig en lloc elevat
    sense que hagi tingut pare
    i conforme vaig morint
    va naixent la meva mare.[6]
  • En l'aire em vaig criar
    i ningú coneix mon pare
    i és la meva condició
    que en morir jo neix ma mare.[6]
  • La jove de Torralles
    en té unes estovalles
    que tot el món abriguen
    menys les aigües.[6]
(var.) La vella de Torralles
en té unes estovalles
que n'abriguen tot el món
menys l'aigua i el sol.[6]
  • La marquesa en té una toca
    que estén a la muntanya,
    però estendre al riu no gosa.[7]
  • Les caputxes de n'Elionor
    tapen les muntanyes,
    però els rius no.[8]
(var.) Les caputxes de na Lionor,
tapen les muntanyes,
però els rius no.=[6]
  • Les estovalles de l'Elionor
    tot ho tapen, però el riu no.[9]
  • Què és això?
    Una cosa
    que per tot es posa
    i a la mar no gosa.[10][11]
(var.) Una cosa, que pertot es posa i a la mar no gosa.[6]
(var.) Una cosa, cosa, que pertot arreu es posa i a la mar no gosa.[12]
(var.) Vés si saps què és una cosa que pertot arreu es posa però que a la mar no gosa?[13]
  • Què és allò que el foc no pot escalfar?[6]
  • Una cosa blanca, blanca,
    que s'agafa i no s'aguanta.[6][13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «neu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Rosa Angelats i Pep Vila. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004, p. 43. ISBN 84-923432-4-9. 
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 maig 2021].
  5. «Neu». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 maig 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Amades, 1982.
  7. Castellví, 1956.
  8. Salvà, 1983.
  9. Martí i Adell, 1991.
  10. Briz i Fernández, Francesc Pelagi. Endevinallas populars catalanas (en català antic). Barcelona: Llibreria d'Edualt Puig - Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1882. 
  11. Bassols, 1994.
  12. Serra i Boldú, 1922.
  13. 13,0 13,1 Llibre Endevinalles, 1925.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).