Pescador
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 A Fisherman At Home (1887) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Un pescador és la persona que es dedica a la pesca.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- A pescador i enamorat agrada, molt més que pescar, contar sa pescada.[1]
- Al millor pescador, li escapa una anguila.[2]
- Caçador i pescador, sempre els fuig la més grossa.[1]
- El peix a la mar, i el pescador prop del peix.[1]
- La cordonada de Sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners.[3]
- Lluna ajaguda, pescador al llit.[1]
- Neu a la serra, pescador canya a terra.[3]
- Pescador de canya, la fam l'escanya.[1]
- Pescador de canya, més perd que no guanya.[2]
- Pescador de canya i moliner de vent, damunt s'ungla fa testament.[1]
- Pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per fer testament.[4]
- Pescador de canyeta, duu prima la panxeta.[1]
- Pescador de llinya, és tard quan dina.[1]
- Pescador i caçador, o fam o fred o calor.[1]
- Pescador que pesca un peix, pescador és.[1]
Pescadors de Cambrils (1991)[modifica | modifica el codi]
Recull de dites populars dels pescadors de Cambrils extretes del llibres El vocabulari dels pescadors de Cambrils:
Que no hi ha res de bo
- A llevant va néixer Déu.[5]
- Art a l'aigua, caldero al foc[5]
- Art volat, deu rals de part.[5]
- De maleta per amunt, salabrada.[5]
- Aprofitar totes les oportunitats
- El llevant entra llepant, llepant.[5]
- Vol dir que el vent de llevant entra lentament.
- La boira venia cacaus.[5]
- Després de la boira ve mal temps.
- L'estret és un clot format per dues muntanyes que hi ha darrere de Cambrils
- Vol dir que farà mal temps.
- Núvols en creu, aigua si plou.[5]
- Es diu quan hi ha núvols verticals i horitzontals
- Mostra la fragilitat de les dues coses, que han d'esperar condicions favorables per la seva producció.
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
Pescadors de Cambrils (1991)[modifica | modifica el codi]
Recull de frases fetes dels pescadors de Cambrils extretes del llibre El vocabulari dels pescadors de Cambrils:
- Mantenir-se apartat d'un assumpte.
- Aigua de bomba.[5]
- Pluja molt forta.
- Amollar en banda.[5]
- Deixar una cosa per impossible.
- Anar a la banda.[5]
- Estar en estat d'embriaguesa.
- Anar a la salpa.[5]
- No aguantar-se dret.
- Anar a rans d'embons.[5]
- Dur el màxim possible de càrrega.
- Anar d'art.[5]
- Tenir coneixements d'un tema del que s'està parlant.
- Anar de gairó.[5]
- No anar recte.
- Anar en surada.[5]
- No saber de què va una conversa o discussió.
- Anar estret de cable.[5]
- Tenir pocs diners.
- Anar llatí.[5]
- Tenir els ormeigs de pesca ben fets per poder pescar bé.
- Arriar el congre.[5]
- Tirar petards a l'aigua.
- Quan volem que ens deixin tranquils.
- De l'arrencada a l'almadrava[5]
- Exageració en referir-se a alguna cosa.
- De punta a punta.
- Trobar-se en empreses poc fiables o amb pocs diners.
- Estar arborat.[5]
- Estar nerviós.
- Estar cama a l'orla.[5]
- No fer res.
- Estar repassant una malleta.[5]
- Haver resolt o reflexionat sobre un tema.
- Fer barcada.[5]
- Omplir-se el calçat d'aigua.
- Fer cable.[5]
- Fer estaries.[5]
- Perdre el temps.
- Fer fanal.[5]
- Aixecar un llum perquè vingui un bastiment pròxim.
- No pescar res.
- (No) Guanyar-se la part.[5]
- Treballar més o menys del que toca.
- No agafar ni un samaruc.[5]
- No pescar cap peix..
- No saber per on navega.[5]
- Parlar de coses sense saber sobre el tema.
- No tenir estiba.[5]
- No trobar-se bé.
- No voler-ne, de verats.[5]
- No voler saber res d'un afer.
- Ser una persona molt inquieta.
- Estar a punt d'aconseguir una cosa.
- Pegar fanalada.[5]
- Mirar una cosa.
- No voler tenir tractes amb un grup.
- Ves què t'ha tret el fred.[5]
- Es diu quan algú queda sorprès.
- Xorrar les boies.[5]
- Anticipar-se en una acció.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pescador». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Peix, pesca, pescar, pescadors [de mar o riu]». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. Arxivat de l'original el 1457239848. [Consulta: 6 setembre 2014].
- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 5,25 5,26 5,27 5,28 5,29 5,30 5,31 5,32 5,33 5,34 5,35 5,36 5,37 5,38 5,39 5,40 5,41 5,42 5,43 5,44 5,45 5,46 5,47 5,48 5,49 Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.