Pescador

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Pescador
A Fisherman At Home, Peter Henry Emerson, 1887.jpg
A Fisherman At Home (1887)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un pescador és la persona que es dedica a la pesca.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Neu a la muntanya, pescador arracona la canya.[3]
(var.) Pescador d'ham, moridor de fam.[1]
(var.) Pescador de canya i moliner de vent, no ha mester notari per fer testament.[1]
  • Pescador de canyeta, duu prima la panxeta.[1]
  • Pescador de llinya, és tard quan dina.[1]
  • Pescador i caçador, o fam o fred o calor.[1]
  • Pescador que pesca un peix, pescador és.[1]

Pescadors de Cambrils (1991)[modifica | modifica el codi]

Recull de dites populars dels pescadors de Cambrils extretes del llibres El vocabulari dels pescadors de Cambrils:

  • A bol rodó qui no fa res esgota[5]
  • A Garbí, ni pa ni vi.[5]
Dita popular Que no hi ha res de bo
  • A llevant va néixer Déu.[5]
  • Art a l'aigua, caldero al foc[5]
  • Art volat, deu rals de part.[5]
  • De maleta per amunt, salabrada.[5]
Dita popular Aprofitar totes les oportunitats
  • El llevant entra llepant, llepant.[5]
Dita popular Vol dir que el vent de llevant entra lentament.
  • La boira venia cacaus.[5]
Dita popular Després de la boira ve mal temps.
Dita popular L'estret és un clot format per dues muntanyes que hi ha darrere de Cambrils
Dita popular Vol dir que farà mal temps.
  • Núvols en creu, aigua si plou.[5]
Dita popular Es diu quan hi ha núvols verticals i horitzontals
Dita popular Mostra la fragilitat de les dues coses, que han d'esperar condicions favorables per la seva producció.

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Pescadors de Cambrils (1991)[modifica | modifica el codi]

Recull de frases fetes dels pescadors de Cambrils extretes del llibre El vocabulari dels pescadors de Cambrils:

  • Abaixar marxa.[5]
  • Aguantar-se el cap del "reflejo".[5]
Dita popular Mantenir-se apartat d'un assumpte.
  • Aigua de bomba.[5]
Dita popular Pluja molt forta.
  • Amollar en banda.[5]
Dita popular Deixar una cosa per impossible.
  • Anar a la banda.[5]
Dita popular Estar en estat d'embriaguesa.
  • Anar a la salpa.[5]
Dita popular No aguantar-se dret.
  • Anar a rans d'embons.[5]
Dita popular Dur el màxim possible de càrrega.
Dita popular Tenir coneixements d'un tema del que s'està parlant.
  • Anar de gairó.[5]
Dita popular No anar recte.
  • Anar en surada.[5]
Dita popular No saber de què va una conversa o discussió.
  • Anar estret de cable.[5]
Dita popular Tenir pocs diners.
  • Anar llatí.[5]
Dita popular Tenir els ormeigs de pesca ben fets per poder pescar bé.
  • Arriar el congre.[5]
Dita popular Tirar petards a l'aigua.
  • Avant i a tot.[5]
  • Busca't mar i cala.[5]
Dita popular Quan volem que ens deixin tranquils.
  • De l'arrencada a l'almadrava[5]
Dita popular Exageració en referir-se a alguna cosa.
Dita popular De punta a punta.
Dita popular Trobar-se en empreses poc fiables o amb pocs diners.
  • Estar arborat.[5]
Dita popular Estar nerviós.
  • Estar cama a l'orla.[5]
Dita popular No fer res.
  • Estar repassant una malleta.[5]
Dita popular Haver resolt o reflexionat sobre un tema.
  • Fer barcada.[5]
Dita popular Omplir-se el calçat d'aigua.
Dita popular Dormir.
  • Fer estaries.[5]
Dita popular Perdre el temps.
Dita popular Aixecar un llum perquè vingui un bastiment pròxim.
  • No agafar ni un pa a la post.[5]
Dita popular No pescar res.
  • (No) Guanyar-se la part.[5]
Dita popular Treballar més o menys del que toca.
  • No agafar ni un samaruc.[5]
Dita popular No pescar cap peix..
  • No saber per on navega.[5]
Dita popular Parlar de coses sense saber sobre el tema.
  • No tenir estiba.[5]
Dita popular No trobar-se bé.
  • No voler-ne, de verats.[5]
Dita popular No voler saber res d'un afer.
  • Semblar gat de paratxo.[5]
  • Semblar una bladritxa.[5]
Dita popular Ser una persona molt inquieta.
Dita popular Estar a punt d'aconseguir una cosa.
  • Pegar fanalada.[5]
Dita popular Mirar una cosa.
  • Portar-ho tot ple.[5]
Dita popular Anar borratxo.
  • Posa-se de banda com el peix bo.[5]
Dita popular No voler tenir tractes amb un grup.
  • Ves què t'ha tret el fred.[5]
Dita popular Es diu quan algú queda sorprès.
  • Xorrar les boies.[5]
Dita popular Anticipar-se en una acció.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pescador». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 10 desembre 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Peix, pesca, pescar, pescadors [de mar o riu]». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 6 setembre 2014].
  4. Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 5,25 5,26 5,27 5,28 5,29 5,30 5,31 5,32 5,33 5,34 5,35 5,36 5,37 5,38 5,39 5,40 5,41 5,42 5,43 5,44 5,45 5,46 5,47 5,48 5,49 5,50 Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.