Sant Tomàs

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Tomàs
Jusepe Ribera, San Tommaso.jpg
Sant Tomàs (1600) de José de Ribera
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Galilea
segle I dC (Gregorià)
Mort Mylapore Tradueix
3 de juliol de 72 dC
Ocupació Sacerdot catòlic
Modifica dades a Wikidata

Sant Tomàs (?, segle I) fou un dels dotze apòstols, conegut també per Dídim. L'Església llatina celebrava la seva festa el 21 de desembre fins abans de la reforma del 1969. Actualment se celebra la seva festivitat el 3 de juliol.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • De Sant Tomàs a Nadal, just un pas (o una passa) de gall.[1]
  • De Sant Tomàs a Sant Anton, temps de Nadal som.[2]
  • De Sant Tomàs a Sant Lluís, mitja anyada hi comptí.[2]
  • Per Pasqua para be, per Sant Tomàs para porc i per Nadal para gall.[3]
  • Per Nadal i Sant Tomàs, comença l'hivernàs.[1]
  • Per Sant Andreu, mata el porc; si no està prou gras, mata'l per Sant Tomàs, i si no ho fos prou, per l'Any Nou.[2]
  • Per Sant Tomàs comença l'hivernàs.[4]
  • Per Sant Tomàs, a qui no porti llenya, li cremarem el nas.[4]
  • Per Sant Tomàs, de la boca al nas.[1]
  • Per Sant Tomàs, el fred al nas.[1]
  • Per Sant Tomàs, estira es porc es nas.[1]
  • Per Sant Tomàs, estira (o agafa) el porc pel nas.[4]
  • Per Sant Tomàs, neu al nas.[4]
  • Per Sant Tomàs, sembreu; per Sant Andreu, no ho feu.[1]
  • Sant Tomàs cura de febres i de mal de cap.[1]
  • Sant Tomàs, festa pel davant i festa pel detràs.[1]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • No tenir la bossa de Sant Tomàs.[4]
Frase feta No tenir gran quantitat de diners.

Corrandes[modifica | modifica el codi]

  • El capellà de Maurellàs, / diuen que és un porquetàs, / el van trepar a la sacristia, / que palpava Sant Tomàs![5](català arcaic)
Book icoline.svg Les minyones de Tuhir.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942 [Consulta: 1544372010]. 
  3. Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Gual, 1973, p. 44.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gual, Raymond «Chansons Populaires Catalanes (2a sèrie)». Terra Nostra, 9, (1973).