Gall

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gall
Cockerel.jpg
Gall
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El gall (Gallus gallus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella i carúncules vermelles penjants. La femella s'anomena gallina.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Abans que canti el gall em negaràs tres vegades.[1]
Book icoline.svg Evangeli segons Mateu. Mt. 26,75. — Jesús de Natzaret
Advertència de Jesús a Sant Pere dient que el negarà tres vegades abans de que canti el gall, quan Jesús es trobi pres a Jerusalem.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.
  • A gall que fa renou, li estrenyen el coll.[2]
  • A mig gener, cada gallina al joquer.[3]
  • A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina.[2]
(var.) A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos, la gallina.[3]
  • Allà on hi ha galls, no hi canten gallines.[2]
  • Cada gall en son galliner canta molt bé.[2]
  • Dos galls dins un galliner no canten bé.[2]
(var.) Dos galls en un galliner, no pot ser.[4]
  • Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.[2]
  • El gall blanc crida a les bruixes.[4]
  • El gall petit no canta que no hagi cantat el gros.[2]
  • Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà.[2]
  • Guineu que dorm, no menja gallina.[2]
  • La dona ha d'esser com la formiga, i no com la gallina.[2]
  • Nas de gall, geni de cavall.[5]
  • Pollastre de gener, cada ploma val un diner.[2]
  • Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo.[4]
  • Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga.[4]
  • Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina.[5]
  • Si Sant Pere s'escau bé, cada gall en son galliner.[6]
  • Un bon gall no és pas mai gras.[2]
  • Val més cebes amb amor que gallines amb dolor.[2]

Dites relacionades amb l'alimentació[modifica | modifica el codi]

(var.) Gallina vella fa bon brou.[2]
  • La gallina no ha post l'ou, i ja té l'oli a la paella.[3]
  • Precaució i brou de gallina estalvia medecina.[5]
  • Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall.[2]
  • Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no.[5]

Dites relacionades amb el santoral[modifica | modifica el codi]

(var.) De Sant Tomàs a Nadal, just un passa de gall.[5]

Embarbussaments[modifica | modifica el codi]

  • Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills / xic, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat / xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien / estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics[10]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Cantar de gall.[2]
Frase feta Parlar i obrar superbiosament.
  • Ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit.[2]
Frase feta Ésser molt xerraire i poc discret (Mallorca).
  • No cantar-ne gall ni gallina (o galls ni gallines).[2]
Frase feta No parlar-se'n més, esser cosa passada i oblidada.
  • Posar-se com un gall.[2]
Frase feta Enfurismar-se molt.
  • Valer més el farciment que el gall.[11]
Frase feta Quan es dóna més importància a les coses secundàries que a les principals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Evangeli segons Sant Mateu». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gall». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 juny 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  6. Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 7,9 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Barcelona: Salvat, 1950. 
  8. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 237-240. 
  9. Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171. 
  10. Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments. Barcelona: Salvatella, 1993. ISBN 8472107396. 
  11. Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999, p. 21-31. ISBN 8489890471.