Sardina

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula taxonòmicaSardina
Sardina pilchardus Gervais.jpg
Sardina
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Sardina pilchardus
Regne animal
Modifica dades a Wikidata

La sardina (Sardina pilchardus) és una peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el cos allargat, de costats relativament comprimits i afilat en el ventre.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos, la gallina.[2]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Frase feta Estar molt estrets.
Frase feta Escapar d'un perill i caure en un altre de pitjor.
Frase feta Joc de nois, en el qual s'estrenyen entre ells fins a treure'n un del lloc que ocupa i ficar-se-n'hi un altre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sardina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 7 desembre 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Parés i Puntas, 1999.
  4. 4,0 4,1 4,2 Cinc mil, 1965.
  5. Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector septentrional.. València: L’Estel, 1968, p. 80-82. 
  6. Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701.  [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
  7. Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1956, p. p. 875-889.  [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.