Vés al contingut

Llúcia de Siracusa

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Santa Llúcia)
Infotaula de personaLlúcia de Siracusa
Santa Llúcia de Benvenuto Tisi
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Siracusa (Sicília)
283
Mort Siracusa (Sicília)
304 (20/21 anys)
Modifica dades a Wikidata

Santa Llúcia (?, segle IV — ?, segle IV) fou una verge i màrtir cristiana. Considerada com a santa per l'Església Catòlica, se celebra la seva festivitat el 13 de desembre.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A Santa Llúcia, un pas de puça; a Nadal, una pas de pardal; a Sant Antoni, un pas de dimoni; i als Reis, béstia els qui no ho coneix.[1]
  • Beneïda Santa Llúcia, que les bones festes ens envia.[1]
  • De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies de cabal.[2]
  • De Santa Llúcia a Nadal, tretze dies per igual.[3]
  • Per Santa Llúcia, creix el dia un pas de puça; no creix ni disminueix, fins que el Nen Jesús no neix.[1]
  • Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva[1]
(var.) Per Santa Llúcia, tot l'oli és a l'oliva.[3]
  • Per Santa Llúcia, mig dit més de dia.[3]
  • Per Santa Llúcia, pluja o sardina.[3]
  • Per Santa Llúcia, s'escurça la nit i s'allarga el dia.[1]
(var.) Per Santa Llúcia, minva la nit i creix el dia.[3]
(var.) Per Santa Llúcia, llarga és sa nit i curt es dia.[2]
  • Per Santa Llúcia, un pas de puça.[1](or., occ., val.)Viquidites:Abreviacions
(var.) Per Santa Llúcia, un salt de puça.[1]
  • Santa Llúcia de la Bisbal, tretze dies abans de Nadal.[2]
  • Santa Llúcia festes i fires ens envia, però li diu la Concepció: —Primer vull ésser jo.[3]
  • Santa Llúcia i Sant Baldiri s'han trobat com coneguts, davallant per la carena de la Serra dels Perduts.[4]
  • Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia.[3]
  • Si sembressis per Santa Llúcia, no colliries.[3]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
  2. 2,0 2,1 2,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Llúcia». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Amades, 1982, p. 875-889.
  4. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 14 octubre 2024].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]