Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra. Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
La Bisbal d'Empordà
Mercat setmanal a la Plaça Major, davant l'església de Santa Maria.
Som fills de La Bisbal Tots cinch que l'hem dictada; Parlem ab cor lealt: no sóm pas get de lletra Y no volem cap mal. Oydà!-prou ja...[1]
El foc de La Bisbal.
Sardana
Sota aquell pi centenari / Ens pararem a esmorzar / Quan desparavam la taula / Un personatge arribà Duia un cavall blanc i negre / Venia de La Bisbal / semblava un llenyataire / puig portava una destral he calvalcat moltes hores / per arribar fins aquí / per complir una mandansa / de venir a tallar aquest pi.[1]
Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, 2010. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.