Destral
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
eina manual, separation device (en)  i artefacte |
| Ús |
hewing (en) , axe murder (en) , llençament de destral, wood splitting (en) , melee weapon (en) i arma llancívola |
 | |
Una destral és una eina amb un tall metàl·lic que està fixat, a través d'un trau o forat normalment quadrangular, té un mànec, generalment de fusta.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Bé està per anar a dur atxa as Mercadal
- (var.) Be esteim per anar a dur atxa as Mercadal.[1](bal.)
- (var.) Be estam per anar a dur atxa as Mercadal.[1](bal.)
- Maestral, el tio de la destral.[2](Dénia, Altea)
- Olivera vella, destral amb ella.[3]
- Un cop de destral no fa caure un roure.[4]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Al camp aní;
cantí, cantí;
torní a casa
i m'arraconí.[5]
- Crida a la muntanya
i calla a casa.[6]
- El meu instint és fer mal,
i abans em duien al cadafal.[7]
- Sols tinc instint de fer mal,
i abans em duien al cadafalc.[8]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]
Col·loquialment, començar una guerra, un conflicte.
- Endavant les atxes![11]
- Expressió que excitar a algú a prosseguir alguna cosa.
- Groller.
- No saber nedar, enfonsar-se.
- Ésser un malparlat i fer moltes calumnies.
- Tindre temps per atxes.[12]
- Veure per endavant.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ Sanchis Guarner, 1952, p. 19-26.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «destral». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ 7,0 7,1 Amades, 1982.
- ↑ 8,0 8,1 Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑ Salvà, 1983.
- ↑ «Destral». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 octubre 2013].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «atxa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 desembre 2024].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchís Guarner, Manuel. Els vents segons la cultura popular. Barcelona: Barcino, 1952.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).