Dénia
Aparença
Vista de Dénia des del Montgó | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades bàsiques | |
Localització | 38°50′25″N 0°6′31″E |
Lloc web | http://www.denia.es |
Dénia és una ciutat i capital de la comarca de la Marina Alta.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Dènia, almidonats.[1]
- Des de Dénia hasta Oriola és el terreno un jardí, cada poblet un capull i Alacant la rosa enmig.[1]
- El camp de Dénia, promet molt i dóna poc.[2]
- (var.) Com el terme de Denia, que promet molt i dona pòc[3]
- Me cague en Dénia!
- (var.) Me cague en Dénia mora![4]
- (var.) Me cago en dena![5]
- (var.) Me cago en deina![4]
- Es tracta d'un eufemisme que evita que s'anomene Déu.
- No et fies de Dénia, ni de terra que es rega amb sénia.[2]
- Per a senyorets, Ondara; per a tesos, Al-Verger; per a almidonats en Dénia; per a bossals, Pedreguer.[1]
- Per amantes Benilloba, per algepsers Cocentaina; per a almidonats en Dénia; per a bossals, Pedreguer.[1]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ 2,0 2,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Dénia». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Martínez i Martínez, Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua Tèrra (La Marina). València: Imprenta Diana, 1947, p. 340.
- ↑ 4,0 4,1 «Dena, deina, Dénia?». Rodamots.com, 2009. Arxivat de l'original el 1457203978. [Consulta: 18 setembre 2015].
- ↑ Morant i Marco, Ricard; Peñarroya i Prats, Miquel. Llenguatge i cultura: per a una ecologia lingüística. València: Servei de Publicacions de la Universitat de València, 1995, p. 200. ISBN 84-370-1842-0.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi]
|