Alacant
 Ajuntament d'Alacant | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 38°20′43″N 0°28′59″W |
| Lloc web | https://www.alicante.es/ |
 | |
Alacant és una ciutat del sud del País Valencià, la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- (var.) Alacant, la millor terreta del món; per a escurar.[1]
- Alacant pel seu molí, Múrcia pels seus arravals, Oriola per sa horta, Elx pels seus palmerals.[1]
- Alacant per les barques, Xixona per al raïm, i per les xiques guapes, Ibi, Castalla i Onil.[1]
- Alicantí borratxo i fi.[2]
- Alacantins, pocs i fins.[2]
- Alacantins i albercocs porquins, en una lliura n'entren molts però roïns.[2]
- Dorm-te, dorm-te, bon infant, que ta mare és al molí, i ton pare és a Alacant i et portarà un peix cantant.[2]
- El castell d'Alacant és punta de diamant.[2]
- En Alacant venen roses i en Xixona capullets, en València veta groga, tot és per als fadrinets.[1]
- Per a fragates i bergantins, no ha-hi hòmens com els alicantins.[2]
- Quan jo me n'iré a la guerra per Alicant passaré; me cromparé una guiterra, tot sol me devertiré.[2]
- Si em case en dona alta semblarà un gegant, no tindrà prou roba el moll d'Alacant.[2]
- Tens més claror en el ulls que foc el sol d'Alacant, i més color en la cara que té flors el mes de maig.[2]
- Torró alacantí, torró fi.[3]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Ser un raval Roig.[4]
Ser un desori; en referència al barri mariner de la ciutat.
Cançons populars
[modifica | modifica el codi]- Tenen en la Vila tots els mariners molta fantasia però poc diners.
Ai mariners, ai mariners, que de vosatros no me'n vull saber res.[4]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Sanchis Guarner, 1983, p. 159-162, Vol. 3. Sector meridional.
- ↑ 3,0 3,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Llorca Ibi, Francesc Xavier «Llengua i cultura marineres de la comarca de la Marina». Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa, 3, (2010), pàg. 110-121.[]
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.