Alacant

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografiaAlacant
Ayuntamiento de Alicante, España, 2014-07-04, DD 34.JPG
Ajuntament d'Alacant
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Alacant és una ciutat del sud del País Valencià, la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Alacant, anem avant.[1]
  • Alacant, la millor terreta del món.[1]
(var.) Alacant, la millor terreta del món; per a escurar.[1]
  • Alacant pel seu molí, Múrcia pels seus arravals, Oriola per sa horta, Elx pels seus palmerals.[1]
  • Alacant per les barques, Xixona per al raïm, i per les xiques guapes, Ibi, Castalla i Onil.[1]
  • Alicantí borratxo i fi.[2]
  • Alacantins, pocs i fins.[2]
  • Alacantins i albercocs porquins, en una lliura n'entren molts però roïns.[2]
  • Dorm-te, dorm-te, bon infant, que ta mare és al molí, i ton pare és a Alacant i et portarà un peix cantant.[2]
  • El castell d'Alacant és punta de diamant.[2]
  • En Alacant venen roses i en Xixona capullets, en València veta groga, tot és per als fadrinets.[1]
  • Per a fragates i bergantins, no ha-hi hòmens com els alicantins.[2]
  • Quan jo me n'iré a la guerra per Alicant passaré; me cromparé una guiterra, tot sol me devertiré.[2]
  • Si em case en dona alta semblarà un gegant, no tindrà prou roba el moll d'Alacant.[2]
  • Tens més claror en el ulls que foc el sol d'Alacant, i més color en la cara que té flors el mes de maig.[2]
  • Torró alacantí, torró fi.[3]
(var.) Torrons alacantins, volen vins.[3]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Ser un raval Roig.[4]
Frase feta Ser un desori; en referència al barri mariner de la ciutat.

Cançons populars[modifica | modifica el codi]

  • Tenen en la Vila tots els mariners molta fantasia però poc diners.
    Ai mariners, ai mariners, que de vosatros no me'n vull saber res.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Sanchis Guarner, 1983, p. 159-162, Vol. 3. Sector meridional.
  3. 3,0 3,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 octubre 2019].
  4. 4,0 4,1 Llorca Ibi, Francesc Xavier «Llengua i cultura marineres de la comarca de la Marina». Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa, 3, (2010), pàg. 110-121.[Enllaç no actiu]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]