Vés al contingut

Jardí

De Viquidites
Jardí
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un jardí és un espai del paisatge planificat on es conreen i mantenen plantes (flors, llegums, arbres fruiters o ornamentals) i altres formes de la natura, tot i que una senzilla gespa pot definir un jardí. Els jardins poden incorporar materials naturals o artificials.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Si a prop de la biblioteca teniu un jardí, ja no us faltarà res.[1]
(en llatí) Si hortum in bibliotheca habes, deerit nihil.
Epistularum ad Familiares. Llibre IX. § 4. — Ciceró

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Benimodo és un jardí de clavells i roses fines; els clavells són els fadrins i les roses les fadrines.[2]
(var.) Vinaròs és un jardí de clavells i roses fines; los clavells són los fadrins i les roses les fadrines.[3]
(var.) Maig entrat, un jardí a cada prat.[2]
  • Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi[8]
  • Si el cucut canta al jardí, pluja al matí.[2]
  • Si no tens aigua al jardí, no hi plantis res, creu-me a mi.[2](Vic)Viquidites:Abreviacions
  • Un matrimoni sense fills, és un jardí sense flors.[2](Flix)Viquidites:Abreviacions
  • Una taula sense porró, és com un jardí sense flors.[2]
  • València jardí de flors, de clavels i roses fines; els clavells són per als fadrins, les roses per a les fadrines.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ciceró, la biblioteca i el jardí». Catorze.cat. [Consulta: 10 juny 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Pàmies i Riudor, Víctor. «Jardí» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
  3. Sanchis Guarner, 1983, p. 39, Vol. I.
  4. Conca, 1988, p. 168.
  5. Parés i Puntas, 1999, p. 499.
  6. Sanchis Guarner, 1982, p. 80-82, Vol. 2. Sector septentrional.
  7. Conca, 1988, p. 239.
  8. Parés i Puntas, 1999, p. 299.
  9. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 juny 2024].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.