Jardí
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Un jardí és un espai del paisatge planificat on es conreen i mantenen plantes (flors, llegums, arbres fruiters o ornamentals) i altres formes de la natura, tot i que una senzilla gespa pot definir un jardí. Els jardins poden incorporar materials naturals o artificials.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- Si a prop de la biblioteca teniu un jardí, ja no us faltarà res.[1]
- (en llatí) Si hortum in bibliotheca habes, deerit nihil.
Epistularum ad Familiares. Llibre IX. § 4. — Ciceró
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- Benimodo és un jardí de clavells i roses fines; els clavells són els fadrins i les roses les fadrines.[2]
- (var.) Vinaròs és un jardí de clavells i roses fines; los clavells són los fadrins i les roses les fadrines.[3]
- Campdevànol, el jardí del Pirineu.[2]
- Cor sense amors, jardí sense flors.[4]
- Des de Dénia hasta Oriola és el terreno un jardí, cada poblet un capull i Alacant la rosa enmig.[5]
- Madrid en té una corona, i València bons jardins, molts de diners Barcelona, i Vinaròs, los grans vins.[6]
- Maig arribat, un jardí a cada prat.[7]
- (var.) Maig entrat, un jardí a cada prat.[2]
- Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi[8]
- Si el cucut canta al jardí, pluja al matí.[2]
- Si no tens aigua al jardí, no hi plantis res, creu-me a mi.[2](Vic)
- Un matrimoni sense fills, és un jardí sense flors.[2](Flix)
- Una taula sense porró, és com un jardí sense flors.[2]
- València jardí de flors, de clavels i roses fines; els clavells són per als fadrins, les roses per a les fadrines.[9]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Ciceró, la biblioteca i el jardí». Catorze.cat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Pàmies i Riudor, Víctor. «Jardí» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 39, Vol. I.
- ↑ Conca, 1988, p. 168.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 499.
- ↑ Sanchis Guarner, 1982, p. 80-82, Vol. 2. Sector septentrional.
- ↑ Conca, 1988, p. 239.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 299.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 20 maig 2024].
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.