Benissa

Benissa és un municipi valencià de la Marina Alta.

Dites populars

Barjols de Benissa, cara de coca, han regolat a Santa Anna dins d'una bóta.^[1]
Benissa, cau de raboses; Senija, la granotera; Teulâ s'endú la fama de la gent malfaenera.^[1]
Benissa, pantalons i camisa.^[2]
Benissa, polp o llissa.^[2]
De Tàrbena, no la vullc, de Benissa, no dic res; quan aplegue al Coll de Rates, la qua agarre, meua és.^[3]
En Benissa, agarren els tontos de la mà i els porten a missa.^[2]
En Benissa, els senyorets.^[3]
En Benissa, ha mort un burro, en Senija l'han pelat, en Llíber l'han fet a trossos i en Xaló se l'han menjat.^[3]
En Xàbia, desculats; en Ondara, fanfarrons; en Benissa, senyorets; i en Teulada, boquimolls.^[1]
Sant Antoni està en Benissa, Sant Domingo està a Xaló, Sant Vicenç està a Teulada, Jesús Pobre baix Montgó.^[3]

(var.) Sant Antoni està en Benissa, Sent Domingo en Eixaló; i més avall de Teulada, Jesús Pobre baix Montgó.^[3]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 94-95, (octubre 2003), pàg. 67 [Consulta: 4 novembre 2015].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Sanchis Guarner, 1983, p. 68, Vol. 3. Sector meridional.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.

Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.