Montgó
 El Montgó vist des del Cap de Sant Antoni | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 38°48′30″N 0°7′0″E |
| Lloc web | http://www.parquesnaturales.gva.es/web/pn-el-montgo |
 | |
El Montgó és una muntanya de 753 metres sobre el nivell del mar que discorre paral·lela al litoral pels termes municipals de Dénia, Gata de Gorgos i Xàbia, a la comarca de la Marina Alta.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- El Puig, Montgó i Segària, tot cap dins una sària.[1]
Es diu irònicament, ja que tots tres són muntanyes molt grosses.
- Si no hi ha núvols al Montgó , la navegació es fàcil per alta mar.
- Montgó mantellina, aigua veïna.[1]
- Quan Montgó es posa la capa i Bèrnia la mantellina, ningú al temporal escapa ni té ronda la fadrina.[1]
- Quan Montgó porta capell, pica espart i fes cordell.[2]
- Quan fa mal oratge és temps de romandre i fer coses a casa.
- Segària i Montgó amb capell pica espart i fes cordell.[1]
- Si Montgó du un gran capell, mariner, aferra't amb ell![1]
- Sant Antoni està a Benissa, Sant Domingo està a Xaló, Sant Vicenç està a Teulada, Jesús Pobre baix Montgó.[3]
- (var.) Sant Antoni està a Benissa, Sent Domingo en Eixaló, i més avall de Teulada, Jesús Pobre baix Montgó.[3]
- Sant Julià de Ramis, terra de regadiu quan plou, Sant Nonat en Benigembla, Jesús Pobre, baix Montgó, Sant Joan en les Mosqueres, i en els Llocs, el Salvador.[3]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]- Enviar algú a la Creueta del Montgó.[1]
Es diu quan vols enviar a algú molt lluny.
- Es menjaría Ifac i Montgó.[1]
- Es diu als que farten molt.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Sanchis Guarner, 1983, p. 51-52, Vol. 3. Sector meridional.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Top ten dels refranys catalans: País Valencià». Raons que rimen, 27-10-2010. Arxivat de l'original el 1397355959. [Consulta: 9 desembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.