Sant Antoni

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el sant venerat el mes gener i patró dels animals domèstics. Si cerqueu el de juny i patró dels paletes, vegeu «Sant Antoni de Pàdua».
Infotaula de personaSant Antoni
Cabeza de San Antonio Abad, by Diego Velázquez.jpg
Sant Antoni Abat de Diego Velázquez (1599-1600)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Heracleòpolis Magna
251
Mort Tebes
17 de gener de 357
Ocupació monjo i ermità
Modifica dades a Wikidata

Sant Antoni (Memfis, 250 — Kolzim, 17 de gener de 356), conegut com el Gran o Abat, fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics i traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; d'aquí se l'anomena Sant Antoni del porquet i, també, Sant Antoni dels ases. Se celebra la seva festivitat el 17 de gener.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

San Antonio Abad de Artista de Vicent López i Portaña, a la Catedral de Valencia
Per Sant Antoni, un pas de dimoni.
  • A Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer.[1]
  • A Santa Llúcia, un pas de puça; a Nadal, una pas de pardal; a Sant Antoni, un pas de dimoni; i als Reis, bèstia els qui no ho coneix.[2]
  • Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer.[1]
  • El disset és Sant Antoni i el vint és Sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni.[3]
  • El gener festes té per triar, els Reis, Sant Antoni i Sant Sebastià.[1]
  • En Sant Antoni, comencen en jocs i acaben en focs.[1]
  • L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni.[1]
  • Per Nadal, es dia creix una passa de pardal; per Sant Esteve, una passa de cega; per Any Nou, una passa de bou; i per Sant Antoni, una passa de dimoni.[3]
  • Per Sant Anton, Carnestoltes som.[4]
  • Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap.[1]
  • Per Sant Antoni creix el dia un pas de dimoni.[1]
  • Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer.[1]
  • Per sant Antoni de gener, guanya un dia l'arrier.[1]
  • Per Sant Antoni del bacó, cadascú al seu racó.[1]
  • Per Sant Antoni, el de gener, fa gran festa el bon carreter.[1]
  • Per Sant Antoni, fes lo Toni; per Sant Sebastià, comença a bogejar.[2]
  • Per Sant Antoni ja es comença a fer el Toni.[4]
Dita popular El Toni és una referència a l'ínici de les festes de Carnestoltes.
  • Per Sant Antoni, un pas de dimoni.[1]
  • Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts.[1]
  • Sant Antoni de Gabarda feu un miracle en Antella, caigué una vella al riu i si no la trauen s'ofega.[1]
  • Sant Antoni del Porquet a les velles fa carassa i a les joves fa l'ullet.[4]
(var.) Sant Antoni del Porquet, a les velles fa ganyotes i a les joves fa l'ullet.[1]
  • Sant Antoni del Porquet del gener n'és el disset.[4]
  • Sant Antoni es va enamorar d’un porc i els ulls s’enamoren de lleganyes.[1]
  • Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni.[1]
  • Sant Antoni, Sant Antoni, és a disset de giner i a la meua faldriquera no hi ha entrat cap de diner.[1]

Dites relacionades amb la collita i el bestiar[modifica | modifica el codi]

San Antonio Abad de Francisco de Zurbarán
Sant Antoni s'enamorà d'un porc, Sant Joan d'un be; i jo de vostè.
  • A la novena de Sant Antoni, lo que no hi vindrà, no tindrà oli.[1]
  • A Sant Antoni la perdiu busca matrimoni.[1]
  • Les cols de Sant Antoni, mantenen fins al dimoni.[1]
  • Per Sant Antoni cargols amb allioli.[3]
  • Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner.[7]
  • Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià.[3]
  • Per Sant Antoni del porcot, cada perdiu amb el seu perdigot.[1]
  • Per Sant Antoni del porquet, cada perdiu canta en son indret.[1]
  • Sant Antoni, matxo o mula.[1]
  • Sant Antoni plover per a les patates va bé.[1]
  • Sant Antoni que el ruc cau![1]
  • Sant Antoni s'enamorà d'un porc.[7]
(var.) Sant Antoni s'enamorà d'un porc, Sant Joan d'un be; i jo de vostè.[1]
Dita popular Expressió de disculpa després d'haver-se casat amb una persona lletja
  • Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera.[3]
  • Sant Antoni, Sant Antoni, una cosa et vull dir: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi.[1]
  • Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni.[1]

Dites relacionades amb la meteorologia[modifica | modifica el codi]

  • De Nadal a Sant Antoni no vagis a l'Aragó.[1]
  • De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any.[3]
  • Dels vents de juny, o de Sant Antoni, ni un.[1]
  • Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred encara que en tot l'any fa.[2]
  • Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç.[1]
(var.) Per Sant Antoni gelades, i per Sant Llorenç colorades.[1]
  • Per Sant Antoni fredura i per Sant Llorenç calura, ni l'una ni l'altra dura.[2]
  • Per Sant Antoni, un fred com un dimoni.[7]
(var.) Per Sant Antoni, fa un fred de dimoni.[1]
(var.) Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Julià, cuida a matar.[3]
  • Sant Antoni del porquet, és el primer mes del fred.[1]
  • Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra.[1]
  • Si plou per Sant Antoni, pluja del dimoni.[1]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni s'enamorà d'un porc.[7]
Frase feta Expressió de disculpa després d'haver-se casat amb una persona lletja

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
  • Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  • Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.