Palla
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La palla és la tija seca dels cereals (blat, civada, sègol, ordi, etcètera), després que el gra o llavor ha estat separat mitjançant la trilla.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- (en anglès) A bed merely means a place to sleep in. A pile of straw in a stall is a bed, properly regarded.
La rebel·lió dels animals, 1945. — George Orwell
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Beniardà, ni palla ni gra.[2]
- Amb temps i palla d'ordi maduren les nesples.[3]
- Amic malvat, deixa la palla i s'enduu el blat.[4]
- Any de palla, poca grana.[3]
- Baralles de canalla, foc de palla.[5]
- Blat tardà, ni palla ni gra.[3]
- De blat i de palla, com més n'hi ha, més se'n gasta.[3]
- De mal pagador, gra o palla.[3]
- El qui amb la dona es baralla, corre perill de dormir a la palla.[4]
- Els de Beniardà, molta palla i poc gra.[7]
- Fes bé i treballa, i no dormis a la palla.[3]
- Hivern gelat, poca palla i molt blat.[8]
- L'infern no s'ha d'omplir de palla.[9]
- La casa on se treballa, mai hi falta pa ni palla.[10]
- Les xiques de Benidorm són altes i pessen poc; tenen la cua de palla i no hi ha qui els pegue foc.[11]
- Maig hortolà, palla i poc gra.[12]
- Moltes palles fan un paller.[3]
- Nadal en dijous, sembra plans i pujols, i amb prou feines faràs palla pels bous.[13]
- Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner.[14](Manresa)
- Quan la palla és al paller, la dona és al llumener.[3]
- Quaresma ventosa, collita granellosa; si massa vent fa, ni palla ni gra.[3](Urgell)
- Quatre caderneres, quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar.[15]
- Qui cull palla i llença el gra, mai té pa.[3]
- Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla.[3]
- Qui té la mà de palla, no posi foc a la falla.[3]
- Qui treballa, té pa i palla.[3]
- Si per la Mare de Déu de l'Empordà terreja, ven el blat, que n'hi haurà anyada; si verdeja, guarda'l, que no hi haurà ni palla.[7]
- Si sembres per Santa Eulàlia, bon gra i bona palla.[16]
- Teulà, ni palla ni gra.[2]
- Treballa i no menjaràs palla.[17]
- Vull anar-me'n a València a buscar-me un valencià, perquè els fadrins d'Aragó molta palla i poc gra.[7]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Retret a qui pretén fer creure quelcom inversemblant.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Orwell, 2003.
- ↑ 2,0 2,1 Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (
PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 94-95, (Octubre 2003), pàg. 62-63 [Consulta: 1556620278].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «palla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «canalla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «forment». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «infern». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «casa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional., 1965, p. 66.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «maig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Nadal». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Antoni». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 533-568.
- ↑ Amades, 1982, p. 736-738.
- ↑ Parés, 1998.
- ↑ «ganivet». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Orwell, George. La Rebel·lió dels animals. Barcelona: Edicions 62, 2003 (Balancí; 47). ISBN 8429752986.
- Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.