Civada
 Plantació de civada | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Avena sativa |
| Regne | planta |
 | |
La civada (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals. S'utilitza com a aliment per a les persones i per als animals. Les varietats més cultivades són l'Avena sativa i l'Avena byzantina.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Burro mort, civada a la cua.[1]
- Caragol treu banya, te daré un puny de civada.[2]
- Civada granada, als vints dies segada.[3]
- Civada pel març, llenya per l'abril i blat pel maig.[3]
- Civada que es duu al molí, troba el lladre pel camí.[3]
- Civada sembrada en lluna nova surt blanca; en lluna vella surt negra.[4]
- Cotxe i cotxadura, i Civada per la mula.[2]
- La civada, com l'espelta, per Sant Isidre es desperta.[3]
- Ni missa ni dar civada destorben llarga jornada.[2]
- (var.) L'oir missa i donar civada no destorba jornal ni jornada.[2]
- (var.) Per missa i xivada no es perd jornada.[2]
- Mula que no veu civada, la sella la té matada.[2]
- Per anar a missa i donar civada, no es perd jornada.[2]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]- Partir-se la civada a coces.[2]
Partir peres amb algú.
Cançons populars
[modifica | modifica el codi]- Lo meu pare quan llauraba / Feya aixis / Feya aixis; / ... / Treballéu, treballéu / Que la cibada culliréu.[5](català arcaic)
Lo llaurador, 1887.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «civada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Vidal, 1887, p. 15.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Vidal, Pierre. Cansoner catala de Rosselló y de Cerdanya (en català). Vol. III. Balls y ballades y Contrapas llarch. Perpignan: Imprimerie-Librairie A. Julia, 1887.