Pera
 Peres | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | pom |
 | |
La pera és el fruit comestible de la perera (Pyrus communis), en pom i de figura turbinada característica.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Amb ton senyor, no hi vulguis partir peres, perquè ell se menjarà les madures i tu et quedaràs amb les verdes.[2]
- Any de peres, mal per les eres.[3]
- No demanis peres an es pi.[3]
- Quan la pera és madura, d'ella mateixa cau.[3]
- Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres.[4]
- Qui diu mal de la pera, aquell se la menja.[3]
Embarbussaments
[modifica | modifica el codi]Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Com la pera en lo tabac.[3]
- Donar a algú per a peres.[3]
- Ésser la pera.[6]
- No anar de peres.[3]
- No voler peres amb algú.[3]
- Partir peres.[6]
Desavenir-se, separar-se els que anaven units i concordes.
- Posar les peres a quatre o a quarto (a algú).[3]
- Tocar la pera (a algú).[6]
- Fer enfadar o fer empipar alguna persona.
- Voler-ho tot, el sac i les peres.[3]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- En que no és pera (no espera)
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Refranero Multilingüe». Madrid: Centro Virtual Cervantes, cop. 1997. [Consulta: 4 juliol 2012].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. III. Barcelona: Salvat, 1952.[]
- ↑ Clarà, Ignasi. El Llibre dels embarbussaments i altres jocs de paraules : per jugar, per aprendre, per divertir-se. Barcelona: Pòrtic, 2012. ISBN 9788498092004.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Pera». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 juny 2012].
- ↑ Jordà Mulet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.