Vés al contingut

Burla

De Viquidites
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Burla
Noia treient la llengua
Projectes germans
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La burla és l'acte de riure's d'una altra persona pel seu aspecte, la seva condició o com a conseqüència a un esdeveniment concret.

(en francès) La moquerie est souvent indigence d'esprit.
Caràcters, 1688. — Jean de La Bruyère

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A qui es burla, el dimoni li furga; tres burlades, tres furgades.[2]
  • Abans de burlarte d'algú, mira be com ets tú.[3]
  • Burla amb dany, no compleix l'any.[4][5]
  • Deixa la burla quan més t'agradi.[4]
  • Les burles fan com les professons, se 'n tornen allí d'hon han sortit.[3]
(var.) Les burles fan com les processons, que entren d'allà on surten.[4]
(var.) Les burles fan com les processons, que tornen allà d'on surten.[5]
  • Les burles passan á veres.[3]
(var.) Les burles solen eixir de veres.[4]
  • Ni de burles ni de veres, amb ton senyor no vulguis partir peres.[4]
  • No 't burles del meus dols, que quan los meus serán vells los teus serán nous.[3]
  • No hi ha pitjor burla que la que és vera.[4]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. «Jean de La Bruyère a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1371904996. [Consulta: 30 març 2013].
  2. Gisbert, 2011.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Font, 1898.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «burla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. 5,0 5,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]