Pompeu Fabra i Poch

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPompeu Fabra i Poch
Pompeu fabra.jpg
Pompeu Fabra (1933)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
20 de febrer de 1868
Mort Prada
25 de desembre de 1948
Modifica dades a Wikidata

Pompeu Fabra i Poch (Vila de Gràcia, Barcelona, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, el Conflent, 25 de desembre de 1948) va ser un enginyer i filòleg català que és conegut com el seny ordenador de la llengua catalana per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Els castellanismes sintàctics del català modern són innombrables: la influència espanyola s'ha deixat sentir en l'ús dels temps dels verbs; ha provocat canvis de gènere; ha produït la substitució de totes les locucions empreades pels antics per a l'expressió del neutre [...] El període català ha esdevingut una còpia servil del període espanyol.[1]
Book icoline.svg Ateneu Barcelonès, 1924. — Pompeu Fabra
Discurs presidencial llegit a l'Ateneu Barcelonès en la sessió inaugural del curs 1924-25.
  • En tot allò que el català actual se separava de l'antic, calia escatir quines innovacions eren degudes a la influència pertorbadora de l'espanyol i quines eren filles de les tendències renovadores del mateix català.[1]
Book icoline.svg 1980. — Pompeu Fabra
  • No podem abandonar mai la tasca ni l'esperança.[2]
Book icoline.svg  — Pompeu Fabra
Cita arreplegada a un article d'Antoni Bassas
  • Darrere l'aspecte aparentment modest de l'Irla, hi ha una càtedra de reflexió i de bon sentit.[3]
Opinió sobre el polític Josep Irla
  • Nosaltres, catalans, no desitjaríem altra cosa sinó que emprenguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’acostar-vos al nostre català; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i de redreçar-lo i d’enriquir-lo procurant acostar-lo al valencià dels «vostres» grans escriptors medievals.[4]
Book icoline.svg Dintre del llibre La llengua catalana i la seva normalització, al capítol: «La tasca dels escriptors valencians i balears»., 1920.
  • A l'un el satisfà una llengua provinciana, un idioma, que vindria a ésser, amb mots i formes catalans, una variant dialectal de la llengua espanyola; l'altre aspira que Catalunya posseeixi una veritable llengua nacional, la llengua moderna que hauria sortit de la nostra gloriosa llengua medieval sense l'acció pertorbadora de l'espanyol.[5]
"Conversa filològica" de l'1 d'abril de 1923.
  • Per a la comparació de dues llengües hem de tenir especialment en compte l'època dels textos comparats i els dialectes a què pertanyen.[5]
Book icoline.svg Desviacions en els conceptes de llengua i de pàtria, 1934.
  • La llengua és una cosa que va evolucionant, que experimenta certs canvis dels quals no ens adonem, però que a la llarga fan que una llengua al cap d'uns certs anys sigui diferent.[5]
Apunts de les classes del Curs superior de català (1934-1935) professat per Pompeu Fabra.
  • La tasca a fer era àrdua, puix que no es tractava pas de restablir la llengua medieval sinó de forjar la llengua moderna que aquella hauria esdevingut sense els llargs segles de decadència nacional i de supeditació a una llengua forastera.[6]
Nota de l'any 1937

El català literari (1932)[modifica | modifica el codi]

  • Pareu esment que els nostres escriptors es trobaren, en iniciar-se aquesta renaixença, amb una llengua empobrida, deformada, malmesa de innombrables castellanismes, la qual no podien pas adoptar com a llengua literària sense tractar de depurar-la, d'enriquir-la, de realçar-la.[7]
  • Convençuts que solament així serem dignes continuadors dels homes de la renaixença i mereixerem l'agraïment dels qui vindran darrera nostre, continuem, doncs, treballant en l'obra de depuració de la llengua...[7]

Citacions sobre Pompeu Fabra[modifica | modifica el codi]

  • Al vespre, llegeixo la «Gramàtica Catalana» de Pompeu Fabra. Fa pensar en una gramàtica normal europea –en la Gramàtica francesa d'Augier, per exemple– i fa sobretot oblidar els sinistres textos que convertiren el nostre batxillerat en un turment. Quina bella cosa pot ésser una gramàtica clara, simple, precisa, intel·ligible![8]
Book icoline.svg El quadern gris, 5 de novembre de 1918. — Josep Pla
Opinió de Josep Pla sobre la Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra
  • Què vol dir interès? "Sentiment que alguna cosa desvetlla en nosaltres, el qual ens mou a prestar-li una atenció especial, a ésser-li favorables o desfavorables." Copio el Fabra al peu de la lletra. Com sempre, el Fabra no defrauda: és concís, complet, encertat.[9]
Book icoline.svg Diccionari per a ociosos, 1964. — Joan Fuster
Opinió sobre la qualitat del Diccionari general de la llengua catalana fet per Pompeu Fabra

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Entorn i vigència de l'obra de Fabra. Actes del II Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra». Edició a cura: Anna Montserrat i Olga Cubells. Pàgina 17 [1]
  2. Quan tot un país espera. Article d'Antoni Bassas. 18 de juliol del 2008. Elperiódico.cat
  3. «Fundació Josep Irla - Biografia». Barcelona: Fundació Josep Irla, cop. 2012. [Consulta: 6 març 2012].
  4. Fabra, Pompeu. «La tasca dels escriptors valencians i balears». A: La llengua catalana i la seva normalització, 1980, p. 147. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Exposició bibliogràfica Pompeu Fabra». Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 20 febrer 2007. [Consulta: 6 març 2012].
  6. Solà i Cortassa, Joan. Pompeu Fabra i Poch, semblança biogràfica : conferència pronunciada davant del Ple per Joan Solà i Cortassa el dia 12 de desembre del 2005. Barcelona: IEC, 2006. ISBN 84-7283-861-7 [Consulta: 11 octubre 2016]. 
  7. 7,0 7,1 «Pompeu Fabra». Espais Escrits. [Consulta: 26 octubre 2016].
  8. «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. [Consulta: 9 març 2012].
  9. «Joan Fuster». Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 26 març 2012].