Perpinyà

De Viquidites
Infotaula de geografiaPerpinyà
Palau dels Reis de Mallorca
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

Perpinyà és un municipi francès i ciutat, capital del Rosselló, de la Catalunya Nord i, històricament, del regne de Mallorca. L'any 2008 fou distingida com a Capital de la Cultura Catalana.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Perpinyà ha estat reservada per a l'esdeveniment més important de la nostra època: ha trobat l'antigravetat.[1]
(en francès) qu'il est réservé à Perpignan la gloire la plus grande de notre époque: celle d'avoir trouvé l'antigravitation
19 de setembre de 1963. — Salvador Dalí
Paraules de l'artista al vestíbul de l'estació de Perpinyà, tot just baixar del tren que el portava de Ceret.
  • Vaig tenir a l'estació de Perpinyà una mena d'èxtasi cosmogònic [...] Vaig tenir la visió exacta de la constitució de l'univers.[1]
(en francès) j'ai eu à la gare de Perpignan une espèce d'extase cosmogonique [...] J'ai eu une vision exacte de la constitution de l'univers.
El Diari d'un geni (Journal d'un génie), 1964. — Salvador Dalí
  • Ens cal a la vegada treballar al si de la nostra comunitat històrica i el mateix temps obrir nos de cara als altres. Si no ens obrim estem conscients que ens morirem, ens morirem catalans però ens morirem.[2]
Expressions Mediterrànies, 25 de juny de 2007. — Pere Manzanares
A una trobada de diverses entitats culturals al Palau dels Reis de Mallorca, per reflexionar sobre la doble problemàtica de les identitats i de la integració.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Perpinyà i Santa Maria no s'han pas fet amb un dia.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Charnet, Agathe «Perpignan célèbre le «voyage triomphal» de Dali». Le Figaro, (27-08-2015) [Consulta: 9 gener 2017].
  2. «Perpinyà reflexiona sobre la supervivència de les llengües anomenades "regionals"». directe!cat. Catmèdia Global. Arxivat de l'original el 1471469731. [Consulta: 9 gener 2017].
  3. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 28 març 2024].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]