Vés al contingut

Ceret

De Viquidites
Infotaula de geografiaCeret
El Grand Café
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades bàsiques
Localització 42°29′17″N 2°45′5″E
Lloc web https://www.ceret.fr/
Modifica dades a Wikidata

Ceret (en francès Céret) és un municipi i vila, capital del Vallespir, coneguda per les estades de grans pintors i escultors com Manolo Hugué, Pablo Picasso, Georges Braque, Max Jacob, Juan Gris, Auguste Herbin, André Masson, Raoul Dufy, Albert Marquet, Antoni Tàpies o Jean Cocteau, entre d'altres. És anomenada popularment com a la capital de la cirera.

  • És un poble català amb tots els avantatges d'ésser francès. [...] És calorós a l'estiu i temperat a l'hivern. És abundant en aigües corrents. Els seus voltants són frescals. En els prats dels rodals hi ha vaques i vedells.[1]
A «Vida de Manolo contada per ell mateix» a Tres artistes de Josep Pla, pàg. 163, 25 de gener de 1910. — Manolo Huguet
  • Anem a Ceret: la carretera es manté fresca i admirable: el petit paradís terrenal continua. I si aquest paradís tan petit fos el gran? Vull dir tot el que ens permet la nostra obscura intel·ligència. «Encara potser podrem menjar dues o tres cireres...».[2]
Notes del capvesprol, pàg. 273, 1966-1981. — Josep Pla
  • Vet aquí que va ser aquí a Ceret, l'any 1666, que van decidir-se les noves fronteres del Tractat dels Pirineus. Efectivament, aquí no es parla el castellà.[3]
 — Pascal Comelade
  • Ay! Adéu, Pont de Cérét / Estas fet tot d'una arcada; / De la Mar á Canigó / No te véus qu'una vegada.[4](català arcaic)Viquidites:Abreviacions
  • Les minyones de Ceret, / diuen que porten pas corset, / l'altre dia vaig ballar amb una, / que'n portava sis o set![5](català arcaic)
Les minyones de Tuhir.
(var.) Mal haja gent de Céret/ Mal haja qui be vos vol; / Per un rahim matáu un home / La nit de Sant Ferriol.[7](català arcaic)Viquidites:Abreviacions

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Camps; Portell, 2015, p. 45.
  2. Pla, Josep. Notes del capvesprol. Barcelona: Edicions Destino, 1979. ISBN 9788423309788. 
  3. Sala Isern, Toni. Comelade, Casasses, Perejaume. Barcelona: Grupo Planeta, 2010. ISBN 9788429766561. 
  4. Vidal, 1885, p. 10.
  5. Gual, 1973, p. 44.
  6. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1509242712. [Consulta: 9 gener 2017].
  7. Vidal, 1885, p. 9.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Camps, Teresa; Portell, Susanna. Les cartes de l'escultor Enric Casanovas. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2015. ISBN 9788447539055. 
  • Gual, Raymond «Chansons Populaires Catalanes (2a sèrie)». Terra Nostra, 9, (1973).
  • Vidal, Pierre. Cansoner catala de Rosselló y de Cerdanya (en català). Vol. I. Corrandes. Perpignan: Imprimerie-Librairie A. Julia, 1885. 

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]
(francès)