Canigó
 Vista del Canigó | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 42°31′8″N 2°27′24″E |
| Lloc web | |
 | |
El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent, el Rosselló i el Vallespir. Ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques.
Citacions
[modifica | modifica el codi]
Les gorges, 26 d'agost de 1923. — Joan Salvat-Papasseit
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- L'arc de Sant Martí al Canigó, pluja al Rosselló.[2]
- L'arc de sant Martí al Canigó, any d'abundor.[2]
- Boires al Canigó, pluja al Rosselló.[2]
- (var.) Broma baixa al Canigó, tramuntana al Rosselló.[3]
- Quan Canigó fuma, senyal de pluja.[3]
Corrandes
[modifica | modifica el codi]- Ay! Adéu, Pont de Céret / Estas fet tot d'una arcada; / De la Mar á Canigó / No te veus qu'una vegada.[4](català arcaic)
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Salvat-Papasseit, 1983, p. LII.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Amades i Gelats, Joan. El Pirineu: tradicions i llegendes. Barcelona: La Llumenera, 1949, p. 54 [Consulta: 30 agost 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «Canigó (el —) (el Canigou en grafia mistraliana)». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 6 setembre 2014].
- ↑ Vidal, 1885, p. 10.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Salvat-Papasseit, Joan. El poema de la rosa als llavis. Barcelona: Editorial Ariel, 1983. ISBN 84-344-7509-X.
- Vidal, Pierre. Cansoner catala de Rosselló y de Cerdanya (en català). Vol. I. Corrandes. Perpignan: Imprimerie-Librairie A. Julia, 1885.