Vés al contingut

Joan Salvat-Papasseit

De Viquidites
Joan Salvat-Papasseit
Estàtua en honor a Joan Salvat-Papasseit ubicada al Moll de la Fusta de Barcelona
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
16 de maig de 1894
Mort Barcelona
7 d'agost de 1924 (30 anys)
Ocupació Poeta, escriptor i periodista
Drets d'autor
Les citacions es troben en domini públic.
Modifica dades a Wikidata

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 — Barcelona, 7 d'agost de 1924) fo un un poeta barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta.

  • «A Sant Martí del Canigó
    la veu ressona que us esglaia.
    Diu: Catalunya!»[2]
    Les gorges, 26 d'agost de 1923
    Publicat a Pont Blau, n. 26, any 1954.
  • «Deixa't besar
    i si et quedava enyor
    besa de nou, que la vida és comptada.»[3][4]
    Poema "Mester d'amor"

La gesta dels estels (1922)

[modifica | modifica el codi]
  • «Si en saps el pler no estalvíis el bes / que el goig d'amar no comporta mesura. / Deixa't besar, i tu besa després / que és sempre als llavis que l'amor perdura.»[5]
    Mester d'amor

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1 2 Notes biogràfiques escrites per Joan Salvat-Papasseit, recollides en l'assaig que va fer d'aquest autor Joan Teixidor, publicat a la Revista de Catalunya, núm. 80, juliol del 1934.
  2. ↑ Salvat-Papasseit, 1983, p. LII.
  3. ↑ Amills; Amela, 2012.
  4. ↑ «Mester d'amor» (en català). Versos.cat, 2010. [Consulta: 10 octubre 2026].
  5. ↑ Salvat-Papasseit, Joan. La gesta dels estels. Barcelona: La Revista, 1922.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Salvat-Papasseit, Joan. El poema de la rosa als llavis. Barcelona: Editorial Ariel, 1983. ISBN 84-344-7509-X.