Rosselló

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de geografiaRosselló
Localització del Rosselló als Pirineus Orientals.svg
Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

El Rosselló dit Pla(na) del Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès. Perpinyà, la ciutat més important i capital, també és la ciutat més important de la Catalunya Nord. Confronta amb les comarques catalanes de l'Alt Empordà, el Vallespir i el Conflent, i al nord amb Occitània.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • —Aguayta!—diu l'hermosa, y en mágich panorama
    obrir ven á ses plantes lo pla del Rosselló
    per entre cortinatges de boyres d'or y flama,
    y ací's veu, com en somni d'amor, prop de sa dama
    y al cim de Canigó.[1]
Book icoline.svg 'Lo Rosselló' a «Nuviatge» (Cant VI), Canigó, 1886. — Jacint Verdaguer

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Broma baixa al Canigó, tramuntana al Rosselló.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Verdaguer, 2005, p. 55-56.
  2. Amades i Gelats, Joan. El Pirineu: tradicions i llegendes. Barcelona: La Llumenera, 1949, p. 54 [Consulta: 30 agost 2014]. 
  3. 3,0 3,1 «Rossellón (Rosselló, Roussilhou en grafía de orientación mistraliana) [comarca catalana bajo administración francesa]». ParemioRom: Paremiología romance: refranes meteorológicos y territorio. [Consulta: 12 desembre 2016].
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Rosselló». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Verdaguer, Jacint; edició a cura de Marina Gustà. Canigó. Badalona: Sàpiens, 2005. ISBN 84-96414-72-8.