Flama
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Una flama és una reacció de combustió que es produeix en una àrea de poca gruixa, que genera calor i que, normalment fa llum.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «La mort dels joves em sembla com la força d'una flama apagada per una gran massa d'aigua; la dels vells, en canvi, com un foc que s'extingeix consumint-se per si mateix, sense violència.»[1](en llatí) Itaque adulescentes mihi mori sic videntur, ut cum aquae multitudine flammae vis opprimitur, senes autem sic, ut cum sua sponte nulla adhibita vi consumptus ignis exstinguitur.
- «Però amb més seguretat s'apaga la flama progressivament que no de sobte; cessa a poc a poc d'estimar: de segur no recauràs.»[2](en llatí) Sed meliore fide paulatim extinguitur ignis / Quam subito; lente desine, tutus eris.
- «Passi el que passi, la flama de la resistència francesa no s'ha d'apagar i no s'apagarà pas.»[4](en francès) Quoi qu'il arrive, la flamme de la résistance française ne doit pas s'éteindre et ne s'éteindra pas.
- «L'amor, de primer, és com una flama, després com una brasa i finalment, si és sincer, queda un caliu que es revifa a rauxes.»[5]
De teves a meves, 1984 — Pere Calders
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Reses un parenostre a Sant Antoni de Pàdua, perquè ens guardi de foc i de flama i de la gent de Cornellana.[6]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Les flames de l'infern.[7]
- (var.) Les flames del purgatori.[7]
Les penes que han de patir els damnats en aquests llocs d'expiació.
- Incendiar.
- Or i flama.[7]
- De color foc.
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Amb el foc em donen vida,
bufant em treuen del món,
igual visc en les altures
com en el lloc més profond.[8]
- Una coseta
molt menudeta,
entra a la cambra
i tot ho emplena.[9]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Ciceró, 1998.
- ↑ Ovidi Nasó, 1979.
- ↑ Bolinches, 2005.
- ↑ «Appel du 18 juin 1940 -l'appel à la Résistance lancé par le général de Gaulle» (
PDF). Fondation Charles de Gaulle, 3-2017. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ Calders; 2007, 80.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 juliol 2026].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «flama». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ Bassols, 1994.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- Calders, Pere. De teves a meves. 3a. ed. Barcelona: Barcanova, 2007. ISBN 9788448921095.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960.
- Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor ; Cosmètics per a la cara (en llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462.