Publi Ovidi Nasó
(S'ha redirigit des de: Ovidi)
Gravat de Publi Ovidi Nasó | |
Projectes germans | |
---|---|
![]() | |
![]() | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Sulmona (Itàlia), 20 de març de 43 aC |
Mort |
Constanța (Romania), 17 dC (58/59 anys) |
Ocupació | Poeta |
Els drets d'autor han expirat | |
![]() |
Publi Ovidi Nasó [Publius Ovidius Naso] (Sulmona, 20 de març de 43 aC - Tomis, 17 dC), va ser un poeta romà famós pel seu Art amatoria, i transformacions mitològiques. Categoritzat juntament amb Virgili i Horaci com un dels tres poetes canònics de la literatura llatina.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- Aprofita les ocasions.[1]
- Déu ha donat a l'home un rostre elevat i la possibilitat de mirar el cel.[1]
- Que d'altres s'enamorin de l'antic; jo em felicito d'haver nascut ara; aquest segle s'avé amb els meus gustos.[1]
- Sempre és millor la collita al camp dels altres.[1]
- Fujo del que em segueix i segueix el que em defuig.[2]
- Mentre siguis feliç, tindràs molts amics.[3]
- (en llatí) Donec eris felix, multos numerabis amicos.
Tristes. Llibre I, § 9.5.
- Abocar aigua al mar.[3]
- (en llatí) Aquas in mare fundere.
Tristes. Llibre V, § 6.4.
Art amatòria (Ars amatoria)[modifica | modifica el codi]
- O no ho intentis o acaba-ho.[4]
- (en llatí) Aut non rem temptes aut perfice.
Llibre I, § 389.
- (en llatí) Intret amicitiae nomine tectus amor.
Llibre I, § 720.
- (en llatí) Ut ameris, amabilis esto.
Llibre II, § 107.
- (en llatí) Pauperibus vates ego sum, quia pauper amavi.
Llibre II, § 165.
- Sovint les desgràcies espavilen l'enginy.[3]
- (en llatí) Ingenium mala saepe movent.
Llibre II, § 43.
Les Metamorfosis (Metamorphosen, 1-8 dC)[modifica | modifica el codi]
- Nosaltres dos som multitud.[1]
- (en llatí) Nos duo turba sumus.
Llibre I, § 355.
- L'abundància m'ha fet pobre.[8]
Metamorfosis.
- (en llatí) In medio stat virtus.
Llibre II, § 137.
Amors (Amores, 10 aC)[modifica | modifica el codi]
- (en llatí) Militat omnis amans.
Llibre I, § 9,1.
- Porta el seu càstig amb to més resignat, qui el mereix.[12]
- (en llatí) Aequo animo poenam, qui meruere, ferunt.
Llibre II, § 7,12.
- Peca menys el qui pot pecar.[13]
- (en llatí) Cui peccare licet, peccat minus.
Llibre III, § 4,9.
- No puc viure ni amb tu ni sense tu.[7]
- (en llatí) Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.
Llibre III, § 11,39.
Heroïdes (5 aC)[modifica | modifica el codi]
- (en llatí) Res est solliciti plena timoris amor.
Heroïdes. Llibre I. Penelope Vl.
- Els gustos es tornen hàbits.[7]
- (en llatí) Abeunt studia in mores.
Heroïdes. Llibre XV. Sappho Phaoni.
Remeis a l'amor (Remedia amoris, 5 aC)[modifica | modifica el codi]
- Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.[14]
- (en llatí) Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens / Gaudeat et uento nauiget ille suo.
- (en llatí) Pro vitio virtus crimina saepe tulit.
- (en llatí) Non tibi secretis —augent secreta furores—
- És vergonyós de veure un home i una dona, units suara, esdevenir de sobte enemics.[14]
- (en llatí) Turpe vir et mulier, iuncti modo, protinus hostes.
- (en llatí) Vina parant animum Veneri.
Cosmètics per a la cara (Medicamina faciei, 5 aC)[modifica | modifica el codi]
- (en llatí) Ingenio facies conciliante placet.
- L'amor funda en el caràcter és durador; la bellesa serà devastada per l'edat i les arrugues solcaran el visatge seductor.[14]
- (en llatí) Certus amor morum et: formam populabitur aetas, / Et placitus rugis vultus aratus erit.
Pòntiques (10 dC)[modifica | modifica el codi]
- (en llatí) Gratia si nulla est, lacrimae tibi gratia fient.
«Vxori». Llibre III, § 1,99.
- (en llatí) Tunc igitur meriti morietur gratia uestri, / cum cinis absumpto corpore factus ero.
«Cottae». Llibre III, § 2,27.
- Els nostres escrits plauen gairebé sempre després de la mort, car l'enveja acostuma a atacar els vivents i a especejar-los amb dent injusta.[15]
- (en llatí) Scripta placent a morte fere, quia laedere uiuos / liuor et iniusto carpere dente solet.
«Rufino». Llibre III, § 4,73.
- (en llatí) Gutta cavat lapidem non vi sed saepe cadendo.
«Albinovano». Llibre IV. § 10,5.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Torralba, 2009.
- ↑ Ortega Blake, Arturo. El Gran libro de las frases célebres. México, D.F.: Random House Mondadori; Grijalbo, 2013. ISBN 9789707803510.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.
- ↑ Ovidi Nassó, 2000, p. 64.
- ↑ Ovidi Nassó, 2000, p. 77.
- ↑ Ovidi Nassó, 2000, p. 84.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Peris i Juan, 2004.
- ↑ Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948 [Consulta: 1340021960].
- ↑ Escolà Tuset, 1997, p. 21-129.
- ↑ «La parella ideal». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 07-07-2010. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 40.
- ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 70.
- ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 103.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 Ovidi Nasó, 1979.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Ovidi Nasó, Publi. Pòntiques. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984-1985 (Fundació Bernat Metge ; 225, 235). ISBN 8472252531.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.
- Ovidi Nasó, Publi. Amors. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971 (Fundació Bernat Metge ; 180).
- Ovidi Nasó, Publi. Amors (en català). Barcelona: Quaderns Crema, 2000. ISBN 9788477273080.
- Ovidi Nasó, Publi. L'Art d'estimar. Barcelona: La Magrana, 2000. ISBN 9788482642611.
- Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor ; Cosmètics per a la cara (en llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.