Remeis a l'amor

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraRemeis a l'amor
Remedia amoris
Publius Ovidius Naso.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Ovidi
Modifica dades a Wikidata

Remeis a l'amor (en llatí: Remedia amoris) és un poema didàctic, format per 814 dístics elegíacs, escrit pel poeta llatí Publi Ovidi Nasó.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.[1]
(en llatí) Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens / Gaudeat et uento nauiget ille suo.
  • L'amor sempre engalipa i troba aliments en la dilació.[1]
(en llatí) Uerba dat omnis amor reperitque alimenta morando.
(en llatí) Temporis ars medicina fere est.
  • L'amor cedeix davant el treball.[1]
(en llatí) Cedit amor rebus.
(en llatí) Pro vitio virtus crimina saepe tulit.
  • Quan el cor es divideix en dos i corre d'una amiga a l'altra, l'amor per l'una afebleix la passió per l'altra.[1]
(en llatí) Secta bipertito cum mens discurrit utroque, / Alterius vires subtrahit alter amor.
  • L'amor penetra en els esperits pel costum, hom el desaprèn pel costum: el qui podrà fingir la guarició estarà guarit.[1]
(en llatí) Intrat amor mentes usu, dediscitur usu: / Qui poterit sanum fingere, sanus erit.
(en llatí) Fit quoque longus amor, quem diffidentia nutrit: / Hunc tu si quaeres ponere, pone metum.
  • No et calen indrets isolats —l'isolament acreix les fúries de l'amor—[1]
(en llatí) Non tibi secretis —augent secreta furores—
  • En la pràctica de l'amistat, hom troba un ajut no pas lleuger.[1]
(en llatí) Hic quoque amicitiae non levis usus erit.
  • Però amb més seguretat s'apaga la flama progressivament que no de sobte; cessa a poc a poc d'estimar: de segur no recauràs.[1]
(en llatí) Sed meliore fide paulatim extinguitur ignis / Quam subito; lente desine, tutus eris.
  • És un crim d'avorrir una dona que hom estimava fa poc.[1]
(en llatí) Sed modo dilectam scelus est odisse puellam.
  • És vergonyós de veure un home i una dona, units suara, esdevenir de sobte enemics.[1]
(en llatí) Turpe vir et mulier, iuncti modo, protinus hostes.
  • La pobresa no té amb què nodrir el seu amor; ara, això no és una raó perquè vulguis ésser pobre.[1]
(en llatí) Non habet, unde suum paupertas pascat amorem: / Non tamen hoc tanti est, pauper ut esse velis.
(en llatí) Vina parant animum Veneri.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor ; Cosmètics per a la cara (en llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462.