Vés al contingut

Ovidi

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Publi Ovidi Nasó)
Infotaula de personaOvidi
Gravat de Publi Ovidi Nasó
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sulmona (Itàlia)
20 de març de 43 aC
Mort Constanța (Romania)
17 dC (58/59 anys)
Ocupació Poeta
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Publi Ovidi Nasó [Publius Ovidius Naso] (Sulmona, 20 de març de 43 aC - Tomis, 17 dC), va ser un poeta romà famós pel seu Art amatoria, i transformacions mitològiques. Categoritzat juntament amb Virgili i Horaci com un dels tres poetes canònics de la literatura llatina.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Aprofita les ocasions.[1]
  • Déu ha donat a l'home un rostre elevat i la possibilitat de mirar el cel.[1]
  • Que d'altres s'enamorin de l'antic; jo em felicito d'haver nascut ara; aquest segle s'avé amb els meus gustos.[1]
  • Sempre és millor la collita al camp dels altres.[1]
  • Fujo del que em segueix i segueix el que em defuig.[2]
  • Mentre siguis feliç, tindràs molts amics.[3]
(en llatí) Donec eris felix, multos numerabis amicos.
Tristes. Llibre I, § 9.5.
  • Abocar aigua al mar.[3]
(en llatí) Aquas in mare fundere.
Tristes. Llibre V, § 6.4.

Art amatòria (Ars amatoria)[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Art amatòria
  • O no ho intentis o acaba-ho.[4]
(en llatí) Aut non rem temptes aut perfice.
Llibre I, § 389.
(en llatí) Intret amicitiae nomine tectus amor.
Llibre I, § 720.
  • Per ser estimat, sigues amable.[1][6]
(en llatí) Ut ameris, amabilis esto.
Llibre II, § 107.
  • Sóc el poeta dels pobres, perquè vaig ser pobre quan vaig estimar.[7]
(en llatí) Pauperibus vates ego sum, quia pauper amavi.
Llibre II, § 165.
(en llatí) Ingenium mala saepe movent.
Llibre II, § 43.

Les Metamorfosis (1-8 dC)[modifica | modifica el codi]

  • De quina manera es prepara per vessar algun dia sang humana el qui degolla un xai a sang freda i escolta impassible els seus bels llastimosos.[8]
  • Nosaltres dos som multitud.[1]
(en llatí) Nos duo turba sumus.
Les Metamorfosis. Llibre I, § 355.
  • L'abundància m'ha fet pobre.[9]
Metamorfosis.
(en llatí) In medio stat virtus.
Les Metamorfosis. Llibre II, § 137.
  • Els valents reben el suport de la divinitat.[11]
(en llatí) Audentes deus ipse adiuuat
Les Metamorfosis. Llibre X, § 586.

Amors (Amores, 10 aC)[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Amors (poema)
(en llatí) Militat omnis amans.
Llibre I, § 9,1.
  • Porta el seu càstig amb to més resignat, qui el mereix.[14]
(en llatí) Aequo animo poenam, qui meruere, ferunt.
Llibre II, § 7,12.
  • Peca menys el qui pot pecar.[15]
(en llatí) Cui peccare licet, peccat minus.
Llibre III, § 4,9.
  • No puc viure ni amb tu ni sense tu.[7]
(en llatí) Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.
Llibre III, § 11,39.

Heroïdes (5 aC)[modifica | modifica el codi]

(en llatí) Res est solliciti plena timoris amor.
Heroïdes. Llibre I. Penelope Vl.
  • Els gustos es tornen hàbits.[7]
(en llatí) Abeunt studia in mores.
Heroïdes. Llibre XV. Sappho Phaoni.

Remeis a l'amor (Remedia amoris, 5 aC)[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Remeis a l'amor
  • Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.[16]
(en llatí) Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens / Gaudeat et uento nauiget ille suo.
(en llatí) Pro vitio virtus crimina saepe tulit.
  • No et calen indrets isolats —l'isolament acreix les fúries de l'amor[16]
(en llatí) Non tibi secretis —augent secreta furores—
  • És vergonyós de veure un home i una dona, units suara, esdevenir de sobte enemics.[16]
(en llatí) Turpe vir et mulier, iuncti modo, protinus hostes.
(en llatí) Vina parant animum Veneri.

Cosmètics per a la cara (Medicamina faciei, 5 aC)[modifica | modifica el codi]

(en llatí) Ingenio facies conciliante placet.
  • L'amor funda en el caràcter és durador; la bellesa serà devastada per l'edat i les arrugues solcaran el visatge seductor.[16]
(en llatí) Certus amor morum et: formam populabitur aetas, / Et placitus rugis vultus aratus erit.

Pòntiques (10 dC)[modifica | modifica el codi]

  • Si no trobes gens de benevolença, les llàgrimes guanyaran benevolença per a tu.[17]
(en llatí) Gratia si nulla est, lacrimae tibi gratia fient.
«Vxori». Llibre III, § 1,99.
  • La meva gratitud per la vostra conducta morirà quan el meu cos consumit serà reduït a cendra.[17]
(en llatí) Tunc igitur meriti morietur gratia uestri, / cum cinis absumpto corpore factus ero.
«Cottae». Llibre III, § 2,27.
  • Els nostres escrits plauen gairebé sempre després de la mort, car l'enveja acostuma a atacar els vivents i a especejar-los amb dent injusta.[17]
(en llatí) Scripta placent a morte fere, quia laedere uiuos / liuor et iniusto carpere dente solet.
«Rufino». Llibre III, § 4,73.
(en llatí) Gutta cavat lapidem non vi sed saepe cadendo.
«Albinovano». Llibre IV. § 10,5.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Torralba, 2009.
  2. Ortega Blake, Arturo. El Gran libro de las frases célebres. México, D.F.: Random House Mondadori; Grijalbo, 2013. ISBN 9789707803510. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.
  4. Ovidi Nasó, 2000, p. 64.
  5. Ovidi Nasó, 2000, p. 77.
  6. Ovidi Nasó, 2000, p. 84.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Peris i Juan, 2004.
  8. Lenoir, 2018.
  9. Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948 [Consulta: 1340021960]. 
  10. Escolà Tuset, 1997, p. 21-129.
  11. Gómez Llauger; Serra Casals, 2014, p. 35-36.
  12. «La parella ideal». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 07-07-2010. [Consulta: 23 juny 2012].
  13. Ovidi Nasó, 2000, p. 40.
  14. Ovidi Nasó, 2000, p. 70.
  15. Ovidi Nasó, 2000, p. 103.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 Ovidi Nasó, 1979.
  17. 17,0 17,1 17,2 Ovidi Nasó, Publi. Pòntiques. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984-1985 (Fundació Bernat Metge ; 225, 235). ISBN 8472252531. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  • Gómez Llauger, Núria; Serra Casals, Enric. 100 llatinismes més vius que mai. Barcelona: Cossetània Edicions, 2014. ISBN 9788490342299. 
  • Lenoir, Fréderic. Carta oberta als animals (i als qui se'ls estimen). LA Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà, 2018. ISBN 9788494748424. 
  • Ovidi Nasó, Publi. Amors. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971 (Fundació Bernat Metge ; 180). 
  • Ovidi Nasó, Publi. Amors (en català). Barcelona: Quaderns Crema, 2000. ISBN 9788477273080. 
  • Ovidi Nasó, Publi. L'Art d'estimar. Barcelona: La Magrana, 2000. ISBN 9788482642611. 
  • Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor ; Cosmètics per a la cara (en llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  • Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.