Vés al contingut

Ovidi

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Publi Ovidi Nasó)
Infotaula de personaOvidi
Gravat de Publi Ovidi Nasó
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sulmona (Itàlia), 
20 de març de 43 aC
Mort Tomis (Romania), 
17 dC (58/59 anys)
Ocupació Poeta
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Publi Ovidi Nasó [Publius Ovidius Naso] (Sulmona, 20 de març de 43 aC - Tomis, 17 dC), va ser un poeta romà famós pel seu Art amatoria, i transformacions mitològiques. Categoritzat juntament amb Virgili i Horaci com un dels tres poetes canònics de la literatura llatina.

Citacions

[modifica | modifica el codi]
  • Aprofita les ocasions.[1]
  • Déu ha donat a l'home un rostre elevat i la possibilitat de mirar el cel.[1]
  • Que d'altres s'enamorin de l'antic; jo em felicito d'haver nascut ara; aquest segle s'avé amb els meus gustos.[1]
  • Sempre és millor la collita al camp dels altres.[1]
  • Fujo del que em segueix i segueix el que em defuig.[2]
  • Mentre siguis feliç, tindràs molts amics.[3]
(en llatí) Donec eris felix, multos numerabis amicos.
Tristes. Llibre I, § 9.5.
  • Abocar aigua al mar.[3]
(en llatí) Aquas in mare fundere.
Tristes. Llibre V, § 6.4.

Art amatòria (Ars amatoria)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: Art amatòria
  • O no ho intentis o acaba-ho.[4]
(en llatí) Aut non rem temptes aut perfice.
Llibre I, § 389.
(en llatí) Intret amicitiae nomine tectus amor.
Llibre I, § 720.
  • Per ser estimat, sigues amable.[1][6]
(en llatí) Ut ameris, amabilis esto.
Llibre II, § 107.
  • Sóc el poeta dels pobres, perquè vaig ser pobre quan vaig estimar.[7]
(en llatí) Pauperibus vates ego sum, quia pauper amavi.
Llibre II, § 165.
(en llatí) Ingenium mala saepe movent.
Llibre II, § 43.

Les Metamorfosis (1-8 dC)

[modifica | modifica el codi]
  • De quina manera es prepara per vessar algun dia sang humana el qui degolla un xai a sang freda i escolta impassible els seus bels llastimosos.[8]
  • Nosaltres dos som multitud.[1]
(en llatí) Nos duo turba sumus.
Les Metamorfosis. Llibre I, § 355.
  • L'abundància m'ha fet pobre.[9]
Metamorfosis.
(en llatí) In medio stat virtus.
Les Metamorfosis. Llibre II, § 137.
  • Els valents reben el suport de la divinitat.[11]
(en llatí) Audentes deus ipse adiuuat
Les Metamorfosis. Llibre X, § 586.

Amors (Amores, 10 aC)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: Amors (poema)
(en llatí) Militat omnis amans.
Llibre I, § 9,1.
  • Porta el seu càstig amb to més resignat, qui el mereix.[14]
(en llatí) Aequo animo poenam, qui meruere, ferunt.
Llibre II, § 7,12.
  • Peca menys el qui pot pecar.[15]
(en llatí) Cui peccare licet, peccat minus.
Llibre III, § 4,9.
  • No puc viure ni amb tu ni sense tu.[7]
(en llatí) Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.
Llibre III, § 11,39.

Heroïdes (5 aC)

[modifica | modifica el codi]
(en llatí) Res est solliciti plena timoris amor.
Heroïdes. Llibre I. Penelope Vl.
  • Els gustos es tornen hàbits.[7]
(en llatí) Abeunt studia in mores.
Heroïdes. Llibre XV. Sappho Phaoni.

Remeis a l'amor (Remedia amoris, 5 aC)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: Remeis a l'amor
  • Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.[16]
(en llatí) Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens / Gaudeat et uento nauiget ille suo.
(en llatí) Pro vitio virtus crimina saepe tulit.
  • No et calen indrets isolats —l'isolament acreix les fúries de l'amor—[16]
(en llatí) Non tibi secretis —augent secreta furores—
  • És vergonyós de veure un home i una dona, units suara, esdevenir de sobte enemics.[16]
(en llatí) Turpe vir et mulier, iuncti modo, protinus hostes.
(en llatí) Vina parant animum Veneri.

Cosmètics per a la cara (Medicamina faciei, 5 aC)

[modifica | modifica el codi]
(en llatí) Ingenio facies conciliante placet.
  • L'amor funda en el caràcter és durador; la bellesa serà devastada per l'edat i les arrugues solcaran el visatge seductor.[16]
(en llatí) Certus amor morum et: formam populabitur aetas, / Et placitus rugis vultus aratus erit.

Pòntiques (10 dC)

[modifica | modifica el codi]
  • Si no trobes gens de benevolença, les llàgrimes guanyaran benevolença per a tu.[17]
(en llatí) Gratia si nulla est, lacrimae tibi gratia fient.
«Vxori». Llibre III, § 1,99.
  • La meva gratitud per la vostra conducta morirà quan el meu cos consumit serà reduït a cendra.[17]
(en llatí) Tunc igitur meriti morietur gratia uestri, / cum cinis absumpto corpore factus ero.
«Cottae». Llibre III, § 2,27.
  • Els nostres escrits plauen gairebé sempre després de la mort, car l'enveja acostuma a atacar els vivents i a especejar-los amb dent injusta.[17]
(en llatí) Scripta placent a morte fere, quia laedere uiuos / liuor et iniusto carpere dente solet.
«Rufino». Llibre III, § 4,73.
(en llatí) Gutta cavat lapidem non vi sed saepe cadendo.
«Albinovano». Llibre IV. § 10,5.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Torralba, 2009.
  2. ↑ Ortega Blake, Arturo. El Gran libro de las frases célebres. México, D.F.: Random House Mondadori; Grijalbo, 2013. ISBN 9789707803510. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.
  4. ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 64.
  5. ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 77.
  6. ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 84.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Peris i Juan, 2004.
  8. ↑ Lenoir, 2018.
  9. ↑ Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948 [Consulta: 1340021960]. 
  10. ↑ Escolà Tuset, 1997, p. 21-129.
  11. ↑ Gómez Llauger; Serra Casals, 2014, p. 35-36.
  12. ↑ «La parella ideal». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 07-07-2010. [Consulta: 23 juny 2012].
  13. ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 40.
  14. ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 70.
  15. ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 103.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 Ovidi Nasó, 1979.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Ovidi Nasó, Publi. Pòntiques. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984-1985 (Fundació Bernat Metge ; 225, 235). ISBN 8472252531. 

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  • Gómez Llauger, Núria; Serra Casals, Enric. 100 llatinismes més vius que mai. Barcelona: Cossetània Edicions, 2014. ISBN 9788490342299. 
  • Lenoir, Fréderic. Carta oberta als animals (i als qui se'ls estimen). LA Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà, 2018. ISBN 9788494748424. 
  • Ovidi Nasó, Publi. Amors. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971 (Fundació Bernat Metge ; 180). 
  • Ovidi Nasó, Publi. Amors (en català). Barcelona: Quaderns Crema, 2000. ISBN 9788477273080. 
  • Ovidi Nasó, Publi. L'Art d'estimar. Barcelona: La Magrana, 2000. ISBN 9788482642611. 
  • Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor ; Cosmètics per a la cara (en llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  • Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Ovidi&oldid=139723»