Vés al contingut

Ovidi

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Publi Ovidi Nasó)
Ovidi
Gravat de Publi Ovidi Nasó
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sulmona (Itàlia)
20 de març de 43 aC
Mort Tomis
17 dC (58/59 anys)
Ocupació Poeta
Drets d'autor
Les citacions es troben en domini públic.
Modifica dades a Wikidata

Publi Ovidi Nasó [Publius Ovidius Naso] (Sulmona, 20 de març de 43 aC - Tomis, 17 dC), va ser un poeta romà famós pel seu Art amatoria, i transformacions mitològiques. Categoritzat juntament amb Virgili i Horaci com un dels tres poetes canònics de la literatura llatina.

Citacions

[modifica | modifica el codi]
  • «Aprofita les ocasions.»[1]
  • «Fujo del que em segueix i segueix el que em defuig.»[2]
    (en llatí) Quod sequitur, fugio; quod fugit, ipse sequor.
    Amors. Llibre II, § 36
  • «Mentre siguis feliç, tindràs molts amics.»[3]
    (en llatí) Donec eris felix, multos numerabis amicos.
    Tristes. Llibre I, § 9.5
  • «Abocar aigua al mar.»[3]
    (en llatí) Aquas in mare fundere.
    Tristes. Llibre V, § 6.4

Art amatòria (Ars amatoria)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: Art amatòria
  • «O no ho intentis o acaba-ho.»[4]
    (en llatí) Aut non rem temptes aut perfice.
    Llibre I, § 389
  • «Que l'amor entri encobert sota el nom d'amistat.»[5]
    (en llatí) Intret amicitiae nomine tectus amor.
    Llibre I, § 720
  • «Per ser estimat, sigues amable.»[1][6]
    (en llatí) Ut ameris, amabilis esto.
    Llibre II, § 107
  • «Sóc el poeta dels pobres, perquè vaig ser pobre quan vaig estimar.»[7]
    (en llatí) Pauperibus vates ego sum, quia pauper amavi.
    Llibre II, § 165
  • «Sovint les desgràcies espavilen l'enginy.»[3]
    (en llatí) Ingenium mala saepe movent.
    Llibre II, § 43

Les Metamorfosis (1-8 dC)

[modifica | modifica el codi]
  • «De quina manera es prepara per vessar algun dia sang humana el qui degolla un xai a sang freda i escolta impassible els seus bels llastimosos.»[8]
  • «Déu ha donat a l'home un rostre elevat i la possibilitat de mirar el cel.»[1]
    (en llatí) Os homini sublime dedit caelumque videre / iussit et erectos ad sidera tollere vultus.
    Les Metamorfosis. Llibre I, § 85-86
  • «Nosaltres dos som multitud.»[1]
    (en llatí) Nos duo turba sumus.
    Les Metamorfosis. Llibre I, § 355
  • «Pel mig aniràs més segur.»[9]
    (en llatí) Medio tutissimus ibis
    Les Metamorfosis. Llibre II, § 137
  • «Els valents reben el suport de la divinitat.»[10]
    (en llatí) Audentes deus ipse iuvat.
    Les Metamorfosis. Llibre X, § 586

Amors (Amores, 10 aC)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: Amors (poema)
  • «Els amants són com soldats de la guerra.»[11][12]
    (en llatí) Militat omnis amans.
    Llibre I, § 9,1
  • «Porta el seu càstig amb to més resignat, qui el mereix.»[13]
    (en llatí) Aequo animo poenam, qui meruere, ferunt.
    Llibre II, § 7,12
  • «Peca menys el qui pot pecar.»[14]
    (en llatí) Cui peccare licet, peccat minus.
    Llibre III, § 4,9
  • «No puc viure ni amb tu ni sense tu.»[7]
    (en llatí) Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.
    Llibre III, § 11,39

Heroïdes (5 aC)

[modifica | modifica el codi]
  • «L'amor és cosa plena d'anguniosa por.»[7]
    (en llatí) Res est solliciti plena timoris amor.
    Heroïdes. Llibre I. Penelope Vl
  • «Els gustos es tornen hàbits.»[7]
    (en llatí) Abeunt studia in mores.
    Heroïdes. Llibre XV. Sappho Phaoni

Remeis a l'amor (Remedia amoris, 5 aC)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: Remeis a l'amor
  • «Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.»[15]
    (en llatí) Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens / Gaudeat et uento nauiget ille suo.
  • «La virtut suporta sovint incriminacions com si fos un vici.»[15]
    (en llatí) Pro vitio virtus crimina saepe tulit.
  • «No et calen indrets isolats —l'isolament acreix les fúries de l'amor—»[15]
    (en llatí) Non tibi secretis —augent secreta furores—
  • «És vergonyós de veure un home i una dona, units suara, esdevenir de sobte enemics.»[15]
    (en llatí) Turpe vir et mulier, iuncti modo, protinus hostes.
  • «El vi prepara el nostre esperit a l'amor.»[15]
    (en llatí) Vina parant animum Veneri.

Cosmètics per a la cara (Medicamina faciei, 5 aC)

[modifica | modifica el codi]
  • «Una cara te més atractiu si l'acompanya un bon caràcter.»[15]
    (en llatí) Ingenio facies conciliante placet.
  • «L'amor funda en el caràcter és durador; la bellesa serà devastada per l'edat i les arrugues solcaran el visatge seductor.»[15]
    (en llatí) Certus amor morum et: formam populabitur aetas, / Et placitus rugis vultus aratus erit.

Pòntiques (10 dC)

[modifica | modifica el codi]
  • «Si no trobes gens de benevolença, les llàgrimes guanyaran benevolença per a tu.»[16]
    (en llatí) Gratia si nulla est, lacrimae tibi gratia fient.
    «Vxori». Llibre III, § 1,99
  • «La meva gratitud per la vostra conducta morirà quan el meu cos consumit serà reduït a cendra.»[16]
    (en llatí) Tunc igitur meriti morietur gratia uestri, / cum cinis absumpto corpore factus ero.
    «Cottae». Llibre III, § 2,27
  • «Els nostres escrits plauen gairebé sempre després de la mort, car l'enveja acostuma a atacar els vivents i a especejar-los amb dent injusta.»[16]
    (en llatí) Scripta placent a morte fere, quia laedere uiuos / liuor et iniusto carpere dente solet.
    «Rufino». Llibre III, § 4,73
  • «La gota buida la pedra, no per la força sinó caient sovint.»[3]
    (en llatí) Gutta cavat lapidem non vi sed saepe cadendo.
    «Albinovano». Llibre IV. § 10,5

Atribuïdes

[modifica | modifica el codi]
  • «L'abundància m'ha fet pobre.»[17]
    Metamorfosis

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1 2 3 4 Torralba, 2009.
  2. ↑ Ortega Blake, Arturo. El Gran libro de las frases célebres. México, D.F.: Random House Mondadori; Grijalbo, 2013. ISBN 9789707803510.
  3. 1 2 3 4 Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.
  4. ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 64.
  5. ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 77.
  6. ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 84.
  7. 1 2 3 4 Peris i Juan, 2004.
  8. ↑ Lenoir, 2018.
  9. ↑ Escolà Tuset, 1997, p. 21-129.
  10. ↑ Gómez Llauger; Serra Casals, 2014, p. 35-36.
  11. ↑ «La parella ideal». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 07-07-2010. [Consulta: 23 juny 2012].
  12. ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 40.
  13. ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 70.
  14. ↑ Ovidi Nasó, 2000, p. 103.
  15. 1 2 3 4 5 6 7 Ovidi Nasó, 1979.
  16. 1 2 3 Ovidi Nasó, Publi. Pòntiques. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984-1985 (Fundació Bernat Metge ; 225, 235). ISBN 8472252531.
  17. ↑ Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948 [Consulta: 1340021960].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  • Gómez Llauger, Núria; Serra Casals, Enric. 100 llatinismes més vius que mai. Barcelona: Cossetània Edicions, 2014. ISBN 9788490342299. 
  • Lenoir, Fréderic. Carta oberta als animals (i als qui se'ls estimen). LA Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà, 2018. ISBN 9788494748424. 
  • Ovidi Nasó, Publi. Amors. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971 (Fundació Bernat Metge ; 180). 
  • Ovidi Nasó, Publi. Amors (en català). Barcelona: Quaderns Crema, 2000. ISBN 9788477273080. 
  • Ovidi Nasó, Publi. L'Art d'estimar. Barcelona: La Magrana, 2000. ISBN 9788482642611. 
  • Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor ; Cosmètics per a la cara (en llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  • Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Ovidi&oldid=145751»