Publi Ovidi Nasó

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Publi Ovidi Nasó
Publi Ovidi Nasó
Gravat de Publi Ovidi Nasó
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Publi Ovidi Nasó [Publius Ovidius Naso] (Sulmona, 20 de març de 43 aC - Tomis, 17 dC), va ser un poeta romà famós pel seu Art amatoria, i transformacions mitològiques. Categoritzat juntament amb Virgili i Horaci com un dels tres poetes canònics de la literatura llatina.

Cites[modifica]

  • Aprofita les ocasions.[1]
  • Déu ha donat a l'home un rostre elevat i la possibilitat de mirar el cel.[1]
  • Que d'altres s'enamorin de l'antic; jo em felicito d'haver nascut ara; aquest segle s'avé amb els meus gustos.[1]
  • Sempre és millor la collita al camp dels altres.[1]
  • Si vols que t'estimin, sigues amable.[1]

Art amatòria (Ars amatoria)[modifica]

  • És un mèrit escàs guardar silenci sobre certs fets, però és una falta greu parlar d'allò que s'ha de callar.[2]
(en llatí) Exigua est virtus praestare silentia rebus, at contra gravis est culpa tacenda loqui.
Llibre II.
  • Sóc el poeta dels pobres, perquè vaig ser pobre quan vaig estimar.[2]
(en llatí) Pauperibus vates ego sum, quia pauper amavi.
Llibre II.

Les Metamorfosis (Metamorphosen, 1-8 dC)[modifica]

  • Nosaltres dos som multitud.[1]
(en llatí) Nos duo turba sumus.
Llibre I.
  • L'abundància m'ha fet pobre.[3]
Metamorfosis.

Amors (Amores, 10 aC)[modifica]

  • L'Amor turmenta molt més acerbament i més ferotgement els qui es resisteixen que no pas els qui es reconeixen esclaus seus.[4]
(en llatí) Acrius inuitos multoque ferocius urget, quam qui seruitium ferre fatentur, Amor.
Amors. Llibre I. Epígraf II.
  • La nit i l'Amor i el vi no m'aconsellen cap moderació; la primera desconeix el pudor; Líber i l'Amor, la paüra.[4]
(en llatí) Nox et Amor vinumque nihil moderabile suadent; illa pudore vacat, Liber Amorque metu
Amors. Llibre I. Epígraf VI.
  • Els amants són com soldats de la guerra.[5]
(en llatí) Militat omnis amans.
Amors. Llibre I. Epígraf IX.

Heroïdes (5 aC)[modifica]

(en llatí) Res est solliciti plena timoris amor.
Heroïdes. Llibre I. Penelope Vlixi.
  • Els gustos es tornen hàbits.[2]
(en llatí) Abeunt studia in mores.
Heroïdes. Llibre XV. Sappho Phaoni.

Remeis a l'amor (Remedia amoris, 5 aC)[modifica]

  • Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.[6]
(en llatí) Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens gaudeat et uento nauiget ille suo.
  • L'amor sempre engalipa i troba aliments en la dilació.[6]
(en llatí) Uerba dat omnis amor reperitque alimenta morando.
  • La medicina és, si fa no fa, l'art de l'oportunitat.[6]
(en llatí) Temporis ars medicina fere est.

Pòntiques (10 dC)[modifica]

  • Si no trobes gens de benevolença, les llàgrimes guanyaran benevolença per a tu.[7]
(en llatí) Gratia si nulla est, lacrimae tibi gratia fient.
Pontiques Ex Ponto. Libri III-IV.
  • La meva gratitud per la vostra conducta morirà quan el meu cos consumit serà reduït a cendra.[7]
(en llatí) Tunc igitur meriti morietur gratia uestri, cum cinis absumpto corpore factus ero.
Pòntiques (Ex Ponto). Libri III-IV.
  • Els nostres escrits plauen gairebé sempre després de la mort, car l'enveja acostuma a atacar els vivents i a especejar-los amb dent injusta.[7]
(en llatí) Scripta placent a morte fere, quia laedere uiuos liuor et iniusto carpere dente solet.
Pòntiques (Ex Ponto). Libri III-IV.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  3. Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
  4. 4,0 4,1 Ovidi Nasó, Publi. Amors. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971 (Fundació Bernat Metge ; 180). 
  5. «La parella ideal». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 7 de juliol de 2010. [Consulta: 23 juny 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Ovidi Nasó, Publi. Pòntiques. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984-1985 (Fundació Bernat Metge ; 225, 235). ISBN 8472252531.