Vés al contingut

Horaci

De Viquidites
Infotaula de personaHoraci
Retrat d'Horaci de Giacomo Di Chirico (1800)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Venosa (Itàlia)
8 de desembre de 65 aC
Mort Roma
27 de novembre de 8 aC (56 anys)
Ocupació Poeta, escriptor i filòsof
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Quint Horaci Flac [Quintus Horatius Flaccus] (Venúsia, Apúlia, 65 aC — Roma, 27 de novembre de 8 aC) fou un poeta llatí.

  • Cap nosa no em fa que un altre sigui més ric o més savi; hi ha un lloc per a cadascú.[1]
  • Mentre estigui en el meu bon seny, res, per a mi, no serà comparable a un dolç amic.[1]
  • Mentre puguis, viu feliç gaudint dels teus béns; viu sense oblidar com és de breu la vida.[1]
  • Per què bastir tants projectes en una vida tan curta?[1]
  • Viurà feliç i amo d'ell mateix aquell que al terme de cada dia pugui dir: "he viscut".[1]

Epodes (29 aC)

[modifica | modifica el codi]
  • La joventut s'escapa.[2]
(en llatí) Fugit iuventus.
Èpodes. Llibre 17,21.

Carmina (22 aC)

[modifica | modifica el codi]
  • El so de la trompeta confós amb el del clarí i les guerres maleïdes per les mares.[3]
(en llatí) Lituo tubae permixtus sonitus bellaque matribus detestata.
Carmina. Llibre I. § 1,23.
  • La pàl·lida Mort colpeja amb el mateix peu tant a les cabanes dels pobres com als palaus dels reis.[4]
(en llatí) Pallida Mors aequo pulsat pede pauperum tabernas regumque turris.
Carmina. Llibre I. § 4,12.
  • El breu espai de la nostra vida no ens permet nodrir una llarga esperança.[4]
(en llatí) Uitae summa breuis spem nos uetat inchoare longam.
Carmina. Llibre I. § 4,15.
  • És dolç i honorable morir per la pàtria.[2]
(en llatí) Dulce et decorum est pro patria mori.
Carmina. Llibre III. § 2,13.
  • L'edat dels nostres pares, pitjor que la dels nostres avis, ens produí a nosaltres, pitjors que els nostres pares, i que donarem prompte l'ésser a una raça més depravada que nosaltres.[5]
(en llatí) Aetas parentum pejor avis tullit nos nequiores mox daturos progeniem vitiosiorem.
Carmina. Llibre III. § 6,46.
  • He edificat un monument més durador que el bronze.[2]
(en llatí) Exegi monumentum aere perennius.
Carmina. Llibre III. § 30,1.
  • Qui és lliure, doncs? El savi, que es comanda ell mateix.[6]
  • Hi ha una mesura en les coses.[2]
(en llatí) Est modus in rebus.
Sàtires. Llibre I, § 1,106.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Torralba, 2009.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.
  3. Horaci, 1978.
  4. 4,0 4,1 Cobos Fajardo, Antoni «Tres odes d'Horaci» (PDF). Revista de Girona, Núm. 202, (2000), pàg. 110-111. ISSN: 0211-2663 [Consulta: 11 juliol 2012].
  5. «El progrés hereditari». Altaveu : setmanari del Ripollès, Núm. 212, (04-01-1936), pàg. 1 [Consulta: 11 juliol 2012].
  6. Torralba, 2010.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  • Horaci. Odes i epodes. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1978. ISBN 847225142X. 
  • Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
  • Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.