Cendra
 Restes de cendra | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La cendra és el residu pulverant d'una combustió format per les partícules minerals no volàtils presents en el combustible
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «La meva gratitud per la vostra conducta morirà quan el meu cos consumit serà reduït a cendra.»[1](en llatí) Tunc igitur meriti morietur gratia uestri, cum cinis absumpto corpore factus ero.
Pòntiques (Ex Ponto). Libri III-IV — Ovidi
- «La cendra iguala tothom.»[2](en llatí) Aequat omnes cinis. Epístoles. Llibre XIV-XV. § 91,16 — Sèneca
- «Tard arriba la glòria a les cendres.»[2](en llatí) Cineri gloria sera venit. Epígrames. Llibre I, § 25,8 — Marcial
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Al colgar el foc cada vetlla amb la cendra, cal fer-hi amb la pala una creu.[4]
- Alegria, carnistoltes, que demà serà cendra![5]
- (var.) Nadal en divendres, crema fins les cendres.[4]
- (var.) Nadal en divendres, sembra fins les cendres.[5]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Crua no se'n troba,
cuita no se'n menja.[11]
- De crua, no se'n troba,
i cuita no es pot menjar.[12]
- Del foc som sa filla,
reblanesc com un xiuró,
ajut a Madó aigo
a llevar molta brutor.[12]
- En Blanc jeu,
en Roig pastura,
en Negre se'n va
que mai s'atura.[11]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]- «Caure la llonganissa a la cendra.»[13]Desil·lusionar-se.
- «Fer cendres alguna cosa.»[14]Destruir alguna cosa.
- «Replegar la cendra i escampar la farina.»[15]Estalviar les coses que no valen res i fer malbé les que valen.
- «Restar a covar la cendra.»[15]Romandre en un indret quan tots els altres se n'han anat.
- «Tenir entre cendres un afer.»[14]Tenir-lo amagat.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Ovidi Nasó, 1984-1985.
- ↑ 2,0 2,1 Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars, 1965.
- ↑ 5,0 5,1 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «sabó» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tamariu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lleixiu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1931, p. 237-240.
- ↑ 11,0 11,1 Martí i Adell, 1991.
- ↑ 12,0 12,1 Amades, 1982.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ 14,0 14,1 «cendra». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 24 març 2014]
- ↑ 15,0 15,1 «Cendra». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 març 2014].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cendra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Ovidi Nasó, Publi. Pòntiques. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984-1985 (Fundació Bernat Metge ; 225, 235). ISBN 8472252531.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.