Vés al contingut

Bugada

De Viquidites
Bugada
Compartint notícies (1904) d'Eugen Blaas
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La bugada és l'acció de rentar les peces de vestir i altres tipus de roba, com la roba de llit.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) A Pardines fan bugada, a Ribes la van rentant, a Campdevànol l'estenen, a Ripoll la van plegant.[5]
(var.) Bugada del dilluns, desfà els punts.[1]
(var.) La bugada de Na Rius, que els pois morts tornaren vius.[2](Llofriu)Viquidites:Abreviacions
(var.) Sa bugada de Na Xesca, si no és calenta ja és fresca.[2](Mall.)Viquidites:Abreviacions
(var.) La bugada de Nadal s'eixuga en lo fumeral.[2](Val.)Viquidites:Abreviacions
(var.) Tota dona mal casada sempre plou quan té bugada.[1]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Parés i Puntas, 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bugada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Amades i Gelats, 1980.
  4. Farnés, 1992, p. 257, Vol. VII.
  5. Farnés, 1992, p. 857, Vol. VI.
  6. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «arrós». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. Pàmies i Riudor, Víctor. «sabó» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
  8. Viladot-Puig, 2003.
  9. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «net». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  10. Amades, 1982, p. 110-203.
  11. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «perol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  12. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Clara». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  13. Pàmies i Riudor, Víctor. «Bugada» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Amades i Gelats, Joan. Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486. 
  • Farnés, Sebastià. Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna Edicions, 1992. ISBN 847809427X. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.