Vés al contingut

Palafrugell

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Llofriu)
Infotaula de geografiaPalafrugell
Vista general de la ciutat de Palafrugell i el seu terme
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

Palafrugell és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

  • La tendència del palafrugellenc al mar és vellíssima, permanent, constant.. Calella, Llafranc, Tamariu, Aigua-Xellida, Aiguablava i Fornells no són per a nosaltres mers indrets geogràfics, termes de la toponímia del litoral: són formes del nostre esperit, trossos de la nostra íntima personalitat.[1]
El meu país, 1958. — Josep Pla
  • El palafrugellenc transporta tota la vida un somni flotant en el pensament: el de la meravellosa vida de l'home lliure en el mar.[1]
El meu país, 1958. — Josep Pla
  • Un dels fenòmens més importants de Tamariu és la mandra que us hi agafa en el bon temps, una mandra absoluta, químicament pura, potser fomentada per una impressió de llunyania gairebé física i perfumada per l'olor de la pinassa i de la reïna dels pins, cosa que sembla augmentar —per una envaïdora presència de la naturalesa— la seva llunyania.[2]
El meu país, 1958. — Josep Pla

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A Palafrugell, qui abans no mor, arriba a vell.[3]
  • Palafrugell, peix fregit.[4]
(var.) A Palafrugell, peix fregit, i jurioles a la brasa.[5]

Calella de Palafrugell

[modifica | modifica el codi]
Dita popular Se diu quan algú assegura algun fet que amb prou feines hi ha fonament.

Llofriu és un agregat del municipi de Palafrugell.

  • A Llofriu, tota cuca hi viu.[5]
  • La neta de Llofriu, mata es pois amb la llosa.[5]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 Pla i Casadevall, Josep. El meu país. Barcelona: Selecta, 1958. 
  2. Josep Pla. "Navegació d'estiu" dins aigua mar. OC II, 513
  3. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  4. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 11 octubre 2024].
  5. 5,0 5,1 5,2 Rocas; Angelats; Vila, 2004, p. 63-64.
  6. Angelats; Vila, 2004, p. 90.
  7. Trepat; Oller, 1995, p. 101-108.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]