Palafrugell

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografiaPalafrugell
Palafrugell vista general terme.jpg
Vista general de la ciutat de Palafrugell i el seu terme
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Palafrugell és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • La tendència del palafrugellenc al mar és vellíssima, permanent, constant.. Calella, Llafranc, Tamariu, Aigua-Xellida, Aiguablava i Fornells no són per a nosaltres mers indrets geogràfics, termes de la toponímia del litoral: són formes del nostre esperit, trossos de la nostra íntima personalitat.[1]
Book icoline.svg El meu país, 1958. — Josep Pla
  • El palafrugellenc transporta tota la vida un somni flotant en el pensament: el de la meravellosa vida de l'home lliure en el mar.[1]
Book icoline.svg El meu país, 1958. — Josep Pla
  • Un dels fenòmens més importants de Tamariu és la mandra que us hi agafa en el bon temps, una mandra absoluta, químicament pura, potser fomentada per una impressió de llunyania gairebé física i perfumada per l'olor de la pinassa i de la reïna dels pins, cosa que sembla augmentar —per una envaïdora presència de la naturalesa— la seva llunyania.[2]
Book icoline.svg El meu país, 1958. — Josep Pla

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Palafrugell, qui abans no mor, arriba a vell.[3]
(var.) A Palafrugell, peix fregit, i jurioles a la brasa.[5]

Calella de Palafrugell[modifica | modifica el codi]

Dita popular Se diu quan algú assegura algun fet que amb prou feines hi ha fonament.

Llofriu[modifica | modifica el codi]

Llofriu és un agregat del municipi de Palafrugell.

  • A Llofriu, tota cuca hi viu.[5]
  • La neta de Llofriu, mata es pois amb la llosa.[5]

Tamariu[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Pla i Casadevall, Josep. El meu país. Barcelona: Selecta, 1958. 
  2. Josep Pla. "Navegació d'estiu" dins aigua mar. OC II, 513
  3. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  4. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 agost 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 Rocas; Angelats; Vila, 2004, p. 63-64.
  6. Angelats; Vila, 2004, p. 90.
  7. Trepat; Oller, 1995, p. 101-108.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]