Sabó

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Sabó
Baby-Soap-Tindi-Ringuva.jpg
Pastilla de sabó
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El sabó és un producte o substància que s'utilitza per a la higiene personal i per a netejar o rentar determinats objectes. Actualment, a més, també és emprat per a decorar la cambra de bany. Es pot trobar en pastilla, com a pols o com a crema. En sentit estricte, tècnicament existeix una gran diferència entre el que és un sabó, un detergent i un xampú.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Ai, Senyor! Tanta roba i tant poc sabó.[1]
(var.) Ai, Senyor! Tanta roba i tant poc sabó i tant neta que la volen.[1]
  • Qui renta el cap de l'ase, perd temps i sabó.[1]
(var.) Qui renta el cap d'un burro, perd el temps i el sabó.[1]
(var.) Qui renta el cap del ruc, perd el temps i el sabó.[1]
(var.) Igual te sabó que fil negre, tot es per a la roba.[2]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Donar sabó.[3]
(var.) Posar sabó.[3]
(var.) Ensabonar.[2]
Frase feta Fer lloances o elogis a algú de forma interessada per obtenir beneficis.
  • Sabó de braó.[3]
Frase feta De forma irònica, la força dels braços que fan les dones en rentar la roba, i considerat popularment molt millor que el sabó corrent.
Frase feta Irònicament, es diu quan un noi porta la cara bruta i li diuen que es renti la cara amb el sabó de la reina, que realment és un tros de maó.
Frase feta Relacionant amb la pala amb què les rentadores piquen la roba per no gastar tant de sabó.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Pàmies i Riudor, Víctor. «Lleixiu». Paremiologia catalana comparada digital. [Consulta: 7 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 16 juliol 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sabó». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.