Ase

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Ruc)
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula taxonòmicaAse
Donkey Catalan race.jpg
Ase català
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Equus africanus asinus
Regne animal
Modifica dades a Wikidata

L'ase, ruc o burro (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula "ruc" també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Alabat, ruc, que a vendre et duc![3]
(var.) Alabat, ruc, que a fira et duc![3]
Dita popular Es diu per recriminar els immodestos.
(var.) Dolent ha d'esser l'ase que no pot estrenar lo bast.[1](Olot)Viquidites:Abreviacions
  • Dona boja i burro guit, bon partit.[2]
  • El burro creix y l'albarda no.[6](català arcaic)Viquidites:Abreviacions
  • El burro d'Algemesí, sempre bramant y sempre fadrí.[6](català arcaic)Viquidites:Abreviacions
  • El burro d'Arcadia, va carregat d'òr y menja palla.[6](català arcaic)Viquidites:Abreviacions
  • El burro menja gram, quan li apreta la fam.[6]
  • El burro qu'entropeça dos vòltes en la mateixa pedra, es burro de veres.[6](català arcaic)Viquidites:Abreviacions
  • El burro sempre va davant del arriero.[6](català arcaic)Viquidites:Abreviacions
  • El burro del traginer sempre va a davant.[3]
Dita popular Es diu als que solen dir "jo i en tal", posant-se sempre al primer lloc.
  • El burro vell, si no tira, guía.[6]
  • El burro y el ignorant son fills de cosins germans.[6](català arcaic)Viquidites:Abreviacions
  • El sol de maig estella el cap del burro.[2]
  • Home casat, ruc espatllat.[1]
  • L'ase d'en Mora, que de quantes veu s'enamora.[2]
  • La vergonya era verda i se la va menjar un burro.[7]
(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ase.[7]
(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ruc.[7]
Dita popular Dir-li a algú que no té vergonya.
(var.) Besada d'ase no taca.[1](Men.)Viquidites:Abreviacions
  • Moltes lletres i poc suc, també les escriuria un ruc.[8]
  • Ni ase ni traginer ni filla d'hostaler.[2]
  • Ni bleda ni ruc gruixer ni cigarro de calé.[5]
  • No és bon maig, que el ruc no tremoli a l'estable.[9]
  • No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill d'ase que no brami.[2]
  • Per la corda es troba el ruc.[1]
  • Per Sant Miquel anirem a Santpedor a comprar un burro i ens farem un tip de cabra.[5]
  • Quan s'ase no pot, sa somera ajuda.[1](Mall.)Viquidites:Abreviacions
  • Qui de l'ase menja pa mai de fam es morirà.[2]
Dita popular Els ases són una gran ajuda per als pagesos pobres.

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Ase
«Gràcies a Déu que ha parit la burra!» (Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava)
Ase
«Sembla que no hagis vist mai un burro volar.» (Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.)
«Té orelles de burro.» (Tenir les orelles grosses)
Frase feta Es diu quan a algú se li ha de repetir les coses.
Frase feta Es diu quan algú reconeix el seu error.
  • Delicat com una ungla d'ase.[3]
  • Duràs més cops que un burro de Guixaire.[3]
Frase feta Es diu per a amenaçar algú.
  • És anat per ase i tornat per burro.[3]
Frase feta Es diu quan algú se'n va a donar un encàrrec i no se'n surt.
  • És vergonyós com un burro de gitano.[3]
Frase feta Es diu a Avinyonet (Alt Empordà).
  • Ésser com els burros de l'Urgell, que en veure la càrrega ja suena.[2]
Frase feta Ésser molt malfeiner
  • Fa creixença de burro.[3]
Frase feta Es diu a la Vall d'Hostoles (Garrotxa) quan una persona es molt viva de petit i es va tornant lletja i babaua amb els anys.
  • Gràcies a Déu que ha parit la burra![3]
Frase feta Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava.
  • L'han enviat a engegar la burra.[3]
Frase feta Es diu quan algú es confessa i no l'absolen.
  • No veure'n dos dalt (o damunt) d'un burro.[10]
  • Per tu s'ha tret l'ase de l'estable.[3]
Frase feta Es diu quan algú vol aprofitar-se de quelcom fet per un altre.
(var.) És un ase mort.[3]
Frase feta Es diu quan quelcom pesa molt.
  • Quan l'ase s'haurà mort de rialles.[3]
Frase feta Es diu per negar-se a fer el que se li demana.
Frase feta Rebre molts cops.
  • Sembla que no hagis vist mai un burro volar.[3]
Frase feta Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.
  • Ser el burro dels cops.[3]
Frase feta Es diu d'aquell a qui es carreguen totes les culpes.
  • Té orelles de burro.[3]
Frase feta Es diu de qui té les orelles grosses.
  • Tocar l'ase.[3]
Frase feta Es refereix a un so fet amb la llengua (un clic dental tènue) per a mostrar desaprovació.
  • Treure l'ase del cos.[3]
Frase feta Es diu quan quelcom pesa molt.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ase». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Cinc mil, 1965.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 Gomis i Mestre, 2014.
  4. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 19 juny 2018].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Parés i Puntas, 1999.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Alberòla, 1928.
  7. 7,0 7,1 7,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 juny 2018].
  8. Viladot-Puig, 2003.
  9. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 126-127. 
  10. Gisbert, Adolf. «Refranyer temàtic» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Godella: Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià, 2011. [Consulta: 9 juny 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alberòla Sèrra, Estanislau. Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014. ISBN 9788494256400. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.