Vés al contingut

Corda

De Viquidites
Infotaula d'objecteCorda
Corda
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus cord (en) Tradueix i trena
Ús tensió, contenció física i decoració
Modifica dades a Wikidata

Una corda és un element format per fibres tèxtils torçades o trenades únicament en sentit longitudinal, a fi de confeccionar peces resistents i flexibles del gruix desitjat i qualsevol llargada. Les fibres poden ser naturals: cànem, lli, llana, cotó, seda i d'altres o artificials a partir de derivats plàstics, principalment niló i perlon. Si les cordes són constituïdes de fibres metàl·liques (acer, coure, alumini) reben el nom de cables.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
Corda
La corda, o bé estira per tots, o per ningú.
  • A ca un penjat, no hi anomenis cordes.[1]
  • A casa d'un penjat no hi anomenis cordes.[2]
  • A la dona i a la cabra, corda llarga.[1]
  • A la dona brava, corda llarga.[1]
  • Al lladre, no li parlis de cordes.[3]
  • Allà on va la corda, va el poal.[1]
  • Collant massa la ballesta se romp la corda.[3]
  • Corda que molt tiba, a la fi es trenca.[1]
  • Dones, ases i cordes d'espart, barrabís, barrabàs.[3]
  • En estirar massa sa corda, se romp.[1]
  • La corda, o bé estira per tots, o per ningú.[1]
  • La corda sempre es trenca per la part més flaca.[1]
(var.) La corda sempre es trenca pel punt més prim.[4]
  • La guitarra mal sona si hi manquen cordes.[3]
  • Les dones són cordes del diable.[3]
  • Lo molendo se lliga ama la corda, i l'home ama les paraules.[1]
  • Mentres nuen, no fan corda.[1]
  • Per la corda es troba el ruc.[1]
  • Sempre es trenca la corda per la part més fluixa.[1]
  • Sa corda sempre es romp allà on és més prima.[1]
  • Tant s'estira la corda, que a la fi es trenca.[2]
  • Tres coses fan de mal domar: els rucs, les dones i les cordes d'espart.[3]
  • Veles i cordes no saben governar soles.[3]

Endevinalles

[modifica | modifica el codi]
  • És llarga i rodona,
    s'estira i s'arronsa,
    se la mulla del cap
    i es fica al forat.[5]
corda (del pou)
  • Per més que sóc corda i home,
    certament dec declarar
    que primer vinc de la mar,
    com també he vingut de Roma.[6]
maroma

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
«Anar fora de corda. »(Fora de seny, ple d'exaltament passional.)
«Estirar (o tibar) la corda.» (Extremar el rigor).
Corda
«Portar corda de penjat.» (Ésser molt sortat, tenir bon èxit en les seves empreses).
«Tenir corda.» (Estar algú en disposició de prosseguir fent alguna cosa.)
  • Amagar la corda a casa del penjat.[7]
Frase feta No saber evadir el compromís d'una cosa, resoldre un afer de la manera que més pot comprometre o perjudicar.
  • Anar com el bou en la corda.[1]
Frase feta Anar a la força (Cast.).
  • Anar fora de corda.[8]
Frase feta Fora de seny, ple d'exaltament passional.
  • Afluixar la corda.[2]
Frase feta Disminuir la severitat o l'esforç.
  • Ballar damunt la corda.[1]
Frase feta Estar en perill de tenir un greu contratemps (Mall.).
  • Donar corda.[2]
Frase feta Animar (algú) en les seves inclinacions, especialment incitar-lo a prosseguir parlant.
  • Ésser un embolic de cordes.[1]
Frase feta Ésser una cosa molt intricada i difícil (Mall.).
  • Estar amb la corda al coll.[2]
Frase feta Estar amb el dogal al coll.
  • Estirar (o tibar) la corda.[2]
Frase feta Extremar el rigor (Cat., Val., Bal.).
Frase feta Pretendre o demanar una cosa oferint diners o altres dons (Mall.).
Frase feta Obligar qualcú a força de beneficis a seguir en tot el qui els fa (Mall.).
Frase feta Fer-ne qualsevol cosa, tractar-lo de qualsevol manera, dominar-lo completament (Mall., Men.).
  • Pegar amb sa corda grossa.[1]
Frase feta Donar un gran disgust (Mall.).
  • Portar corda de penjat.[1]
Frase feta Ésser molt sortat, tenir bon èxit en les seves empreses (Cat., Val.).
  • Pujar més sa corda que es bou.[1]
Frase feta Ésser més abundant la part secundària que la principal (Mall., Men.).
  • Tallar la corda.[1]
Frase feta Arribar a escapar d'un perill, evitar-lo en el moment crític (Mall.).
  • Tenir corda.[2]
Frase feta Estar algú en disposició de prosseguir fent alguna cosa.
  • Tocar la corda sensible.[2]
Frase feta Atacar (una persona o una cosa) pel punt més dèbil o més sensible.

Embarbussaments

[modifica | modifica el codi]
  • Dins quin cap cap cap de corda?
    Dins cap cap cap cap cap de corda.[9]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Corda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Corda». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 octubre 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Parés i Puntas, 1999.
  4. Cinc mil, 1965.
  5. Amades, 1982.
  6. Castellví, 1956.
  7. Amades, 2006, p. 31.
  8. «Corda». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 2 d'octubre de 2012]
  9. Bassa, 1982, p. 40-43.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Bassa, Ramon «Un tigre, dos tigres, tres tigres, o la fonologia i les seves relacions amb la llengua parlada i escrita» (PDF) (en català). Maina. Escola universitaria de professorat d'EGB [Palma], 5, 1982 [Consulta: 23 agost 2015].[Enllaç no actiu]
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.