Corda
Aparença
Corda | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Detalls | |
Tipus | cord (en) i trena |
Ús | tensió, contenció física i decoració |
Una corda és un element format per fibres tèxtils torçades o trenades únicament en sentit longitudinal, a fi de confeccionar peces resistents i flexibles del gruix desitjat i qualsevol llargada. Les fibres poden ser naturals: cànem, lli, llana, cotó, seda i d'altres o artificials a partir de derivats plàstics, principalment niló i perlon. Si les cordes són constituïdes de fibres metàl·liques (acer, coure, alumini) reben el nom de cables.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A ca un penjat, no hi anomenis cordes.[1]
- A casa d'un penjat no hi anomenis cordes.[2]
- A la dona i a la cabra, corda llarga.[1]
- A la dona brava, corda llarga.[1]
- Al lladre, no li parlis de cordes.[3]
- Allà on va la corda, va el poal.[1]
- Collant massa la ballesta se romp la corda.[3]
- Corda que molt tiba, a la fi es trenca.[1]
- Dones, ases i cordes d'espart, barrabís, barrabàs.[3]
- En estirar massa sa corda, se romp.[1]
- La corda, o bé estira per tots, o per ningú.[1]
- La corda sempre es trenca per la part més flaca.[1]
- (var.) La corda sempre es trenca pel punt més prim.[4]
- La guitarra mal sona si hi manquen cordes.[3]
- Les dones són cordes del diable.[3]
- Lo molendo se lliga ama la corda, i l'home ama les paraules.[1]
- Mentres nuen, no fan corda.[1]
- Per la corda es troba el ruc.[1]
- Sempre es trenca la corda per la part més fluixa.[1]
- Sa corda sempre es romp allà on és més prima.[1]
- Tant s'estira la corda, que a la fi es trenca.[2]
- Tres coses fan de mal domar: els rucs, les dones i les cordes d'espart.[3]
- Veles i cordes no saben governar soles.[3]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- És llarga i rodona,
s'estira i s'arronsa,
se la mulla del cap
i es fica al forat.[5]
- corda (del pou)
- Per més que sóc corda i home,
certament dec declarar
que primer vinc de la mar,
com també he vingut de Roma.[6]
- maroma
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Amagar la corda a casa del penjat.[7]
- No saber evadir el compromís d'una cosa, resoldre un afer de la manera que més pot comprometre o perjudicar.
- Anar com el bou en la corda.[1]
- Anar a la força (Cast.).
- Anar fora de corda.[8]
- Fora de seny, ple d'exaltament passional.
- Afluixar la corda.[2]
- Disminuir la severitat o l'esforç.
- Ballar damunt la corda.[1]
- Estar en perill de tenir un greu contratemps (Mall.).
- Donar corda.[2]
- Animar (algú) en les seves inclinacions, especialment incitar-lo a prosseguir parlant.
- Ésser un embolic de cordes.[1]
- Ésser una cosa molt intricada i difícil (Mall.).
- Estar amb la corda al coll.[2]
- Estar amb el dogal al coll.
- Estirar (o tibar) la corda.[2]
- Extremar el rigor (Cat., Val., Bal.).
- Fer corda.[1]
- Pretendre o demanar una cosa oferint diners o altres dons (Mall.).
- Obligar qualcú a força de beneficis a seguir en tot el qui els fa (Mall.).
- Fer-ne qualsevol cosa, tractar-lo de qualsevol manera, dominar-lo completament (Mall., Men.).
- Pegar amb sa corda grossa.[1]
- Donar un gran disgust (Mall.).
- Portar corda de penjat.[1]
- Ésser molt sortat, tenir bon èxit en les seves empreses (Cat., Val.).
- Pujar més sa corda que es bou.[1]
- Ésser més abundant la part secundària que la principal (Mall., Men.).
- Tallar la corda.[1]
- Arribar a escapar d'un perill, evitar-lo en el moment crític (Mall.).
- Tenir corda.[2]
- Estar algú en disposició de prosseguir fent alguna cosa.
- Tocar la corda sensible.[2]
- Atacar (una persona o una cosa) pel punt més dèbil o més sensible.
Embarbussaments
[modifica | modifica el codi]Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Corda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Corda». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 octubre 2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Cinc mil, 1965.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ Amades, 2006, p. 31.
- ↑ «Corda». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 2 d'octubre de 2012]
- ↑ Bassa, 1982, p. 40-43.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Bassa, Ramon «Un tigre, dos tigres, tres tigres, o la fonologia i les seves relacions amb la llengua parlada i escrita» (PDF) (en català). Maina. Escola universitaria de professorat d'EGB [Palma], 5, 1982 [Consulta: 23 agost 2015].[ ]
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.