Cabra

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula taxonòmicaCabra
Gorge du Verdon Goat 0254.jpg
Cabra Domèstica
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

La cabra (Capra) és un gènere de mamífers que inclou fins a nou espècies diferents, conegudes com a cabres o íbexs. La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie domesticada de la cabra salvatge (Capra aegagrus). El fill de la cabra domèstica és anomenat cabrit.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Old Goat and Kids Image
Cabres virades fan cabrits virats.
Goat and Kids Drawing
De cabres negres en surten cabrits virats.
  • A la dona i a la cabra, corda llarga.[1][2]
  • A on bota sa cabra, bota es cabrit.[2]
  • Allà on s'alça sa cabra, s'alça sa cabrida.[2]
  • Cabra coixa, mai cura.[2]
  • Cabra coixa no viu sana.[2]
  • Cabra, per a que t'acabes.[2]
  • Cabra que bela, el cabrit li falta.[2]
  • Cabres, lleons i ovelles, fan males parelles.[1]
  • Cabres virades fan cabrits virats.[2]
  • Cabrit robat no és estimat.[1]
  • De cabres negres en surten cabrits virats.[2]
  • El cabrit d'un mes i l'anyell de tres.[1]
  • El fill de la cabra ha d'ésser cabrit.[1]
  • Els homes faran bondat quan les cabres portin llana.[1]
  • En mala anyada, porc i cabra.[3]
  • La cabra avesada a saltar fa de mal desavesar.[4]
(var.) La cabra avesada a saltar, salta i saltarà.[2]
  • La cabra de mon veí té més llet que la meua.[2]
  • La cabra pels seus pecats, els genolls porta pelats.[1]
  • La cabra, pels seus pecats, tenen els genolls pelats; i pels seus mals pensaments, la barba sota les dents; i per la seva culpa, la cua curta.[3]
  • La cabra, pels seus pensaments, té la barba davall les dents.[1]
  • La cabra, per les seves culpes, té les cames curtes.[1]
  • La cabra que coixa sia, que no pari de tot el dia.[2]
  • La llet de cabra, fresca i bullida amb menta.[5]
  • La marfuga entre les cabres, amb un any les deixa delmades.[3]
  • Oca, dona i cabra, mala cosa si és magra.[1]}
  • Pel març, la cabra a l'arç, l'ovella a la cultiva i el bou al ribàs.[3]
  • Pel setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra.[3]
  • Per on salta la cabra, salta la que mama.[1]
  • Per Sant Martí les cabres a boquir.[3]
  • Poques cabres, pocs xiulits.[2]
  • Quan la cabra estornuda és que vol mudar el temps.[1]
  • Quan les cabres salten i juguen, senyal de vent.[1]
  • Quatre cabres aquest any i quatre-centes antany.[3]
  • Qui guarda cabres, guarda diables.[2]
  • Qui no vol creure la bona mare, ha de creure la pell de cabra.[2]
  • Qui té cabres, que se les grati.[2]
  • Sa cabra més dolenta caga dins sa ferrada.[2]
  • Tant grata sa cabra, que jeu malament.[2]
  • Tanta culpa té qui mata la cabra com qui li té la garra.[2]
  • Una mala cabra, tot el ramat llença a perdre.[1]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Carregar les cabres (a algú).[4]
  • El negoci d'en Robert amb les cabres.[1]
(var.) Ha fet lo negoci de Robert ab les cabres.[6]
Frase feta Fer un negoci desastrós.
  • Estar cabrejat.[1]
  • Estar com una cabra (o boig com una cabra).[4]
Frase feta Persona poc assenyada
Frase feta Jugar entre aquells que han perdut per veure qui paga el que han perdut entre tots.
  • Haver mamat llet de cabra.[4]
  • Quan les cabres tindràn llana.[6]
Frase feta Quan algú no vol concedir el que se li demana.
  • Se li carreguen les cabres.[6]
Frase feta Carregar les culpes a qui no les té.
  • Tenir tanta bondat com les cabres llana.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 Cinc mil, 1965.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cabra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Amades, 1932, p. 223-240.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Cabra». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 d'agost de 2013].
  5. Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Gomis y Mestre, 1910, p. 90.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Gomis y Mestre, Cels. Zoologia Popular Catalana. Modismes, aforismes, creencies, supersticions, etc., etc. que sobre'ls animals hi ha a Catalunya, ab gran nombre de confrontacions per Cels Gomis (en català antic). Barcelona: L'Avenç, 1910 (Biblioteca Folk-lórica del Centre Excursionista de Catalunya).