Oca

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula taxonòmicaOca
Greylag Goose - St James's Park, London - Nov 2006.jpg
Oca
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

L'oca és un ocell de la família dels anàtids, de plomatge gris cendrós amb les parts inferiors blanques, de potes rosades, propi del nord d’Europa, d'on a l'hivern sol emigrar als països temperats, domesticable, i del qual s'aprofita la carn, el fetge i les plomes.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) A l'Escala maten l'oca, a Bellcaire l'esplomoquen i a Torroella se la foten tota.[2]
(var.) A l'Escala maten l'oca i a Palamós se la mengen.[3]
  • A tot arreu tenen bec les oques.[4]
  • Els darrers no guanyen oca, i si en guanyen, és molt poca.[5]
  • Oca, dona i cabra, mala cosa si és magra.[6]
  • Per la Candelera pon l'oca vera; si no pon ja, aviat pondrà.[7]
  • Per Santa Aguedeta, toca l'ou de l'oqueta; si no en té i ous no fa, ja te la pots menjar.[8]
  • Per Sant Martí, l'oca al tupí.[9]
  • Sempre han tingut bec les oques.[10][6]
  • Val més un passerell que esperar una oca.[11]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Anar al cel de les oques.[5]
Frase feta Es diu de les persones que aniran al cel però que no creuen en Déu.
  • Color de merda d'oca.[12]
Frase feta Color groguenc.
Frase feta Tenir cara de malalt, molt groc.
  • Tenir sempre les oques a ferrar.[5]
Frase feta Moure's contínuament sense cap motiu ni utilitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Batlle i Lloret, Francesc «Geografia popular empordanesa» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, (1996), pàg. 17–22. ISSN: 2014-4873.[Enllaç no actiu]
  2. «Bellcaire d'Empordà». Terra Catalana. Arxivat de l'original en 1313410221. [Consulta: 26 gener 2017].
  3. Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  4. Espunyes, 2007.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Oca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. 6,0 6,1 Cinc mil, 1965.
  7. Amades, 1982, p. 665-701.
  8. Amades, 1982, p. 736-738.
  9. Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
  10. «Oca». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 d'agost de 2013].
  11. «Refranyer d'animals». Ajuntament de Godella. [Consulta: 18 setembre 2018].[Enllaç no actiu]
  12. «groc». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.