L'Escala
Aparença
Platja de l'Escala | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Ubicació | |
L'Escala és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Contra les roques de la boca del port, a la banda de ponent, s'hi esberlaven les onades, furients, aixecant-hi grans polsaredes d'escuma, que queien sobre els llaüts del primer i segon rengle, omplint-los d'aigua, malgrat estar força apartats de la vora. [...] Com un teló de fons, la mar i el cel, fosos al lluny, semblaven la mateixa cosa...[1]
- «Mar d'hivern», Marines, 1903. — Víctor Català
- La narració té lloc a La Punta de l'Escala, lloc on els pescadors solien anar a observar el temps que es preveia per decidir de sortir a pescar.
- «Mar d'hivern», Marines, 1903. — Víctor Català
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- (var.) A l'Escala maten l'oca i a Palamós se la mengen.[3]
- (var.) A l'Escala maten l'oca, a Bellcaire la plomen, a Ullà la couen i a Torroella se la mengen tota.[4]
- A l'Escala n'és mal port per lo vent de tramuntana.[5]
- Per Sant Jaume, festa a Albons, per Sant Joan, a Bellcaire; per Sant Climent, a Tor; Santa Màxima, a l'Escala.[3]
- Sant Genís a Torroella, Santa Magdalena a Ullà, Santa Màxima a l'Escala i a Verges, Sant Julià.[4]
- Santa Màxima a L'Escala, Sant Sadurní a Montiró, Sant Vicens a Barbaralla, Sant Miquel a Ventalló.[6]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Mar d'hivern». Ruta Víctor Català per l'Escala. Una ruta literària de Caterina Albert (Víctor Català). Espais Escrits, Xarxa del patrimoni literari català. [Consulta: 26 gener 2017].
- ↑ «Bellcaire d'Empordà». Terra Catalana. [Consulta: 26 gener 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ 4,0 4,1 Batlle i Lloret, Francesc «Geografia popular empordanesa» (PDF). Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, (1996), pàg. 17–22. ISSN: 2014-4873.[ ]
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi]
|