Vés al contingut

Roses

De Viquidites
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de geografiaRoses
Roses amb el port esportiu
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

Roses és una vila i municipi de l'Alt Empordà, situada al golf de Roses i ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus. El municipi està format per diversos nuclis de població.

«La fada de Roses», Canigó, 1886. — Jacint Verdaguer
  • Un dia clar, sense calimes... S'albirava la mola arrodonida de Pení, surmuntant de les muntanyes [...] els acantilats de Lledó, la Falconera, Cap-Trencat, Canyelles i altres indrets de la costa brava de Roses [...] Tota la serralada de Sant Pere de Rodes, enasprida, oscada i rovellada [...] Àdhuc els masius dispersos i l'estol de cases brunes de Palau-saverdera s'albiraven en el decliu de la serra, ben precisos i retallats de contorn.[2]
«De tot vent. Proses dels camins de la vida», a la revista Il·lustració Catalana, 1926. — Lluís Gonzaga Pla i Cargol
  • ... quan brilla amb força l'estel Argol i es nota més intensament el magnetisme de la badia de Roses, el dofí i la sirena s'estimen com el primer dia.[3]
Llegendes de pescadors.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A Cadaqués veiem roses... Però a Roses, no veuen Cadaqués![4]
  • A Roses són gent de rei, que tiren bombes i bales.[5]
  • Un que sent trucar es flabiol de Roses.[6]
  • Vaig a Roses a buscar el flascu.[7]

Frases fetes

[modifica | modifica el codi]
  • Fer com els sants de Roses, que miren de reguard.[8]
Frase feta Mirar de reüll.
  • Perdut com Roses.[5]
(var.) Més perdut que Roses.
(var.) Tan fotuts com Roses.[7]
Frase feta Que no hi ha res a fer.
  • Tocar el tabal de Roses.[9]
Frase feta Estar embriac.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Verdaguer, 2014, p. Cant I.
  2. Bartolomé, José Luis «Fotogrames literaris de Palau Saverdera». Saverdera XXI, 19, (hivern 2013) [Consulta: 30 gener 2017].[Enllaç no actiu]
  3. Prats, Joan de Déu. Llegendes de pescadors. Palafrugell (Girona): Ediciones B, 2016. ISBN 8490694028. 
  4. Batlle i Lloret, Francesc «Geografia popular empordanesa». Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, (1996) [Consulta: 29 gener 2017].
  5. 5,0 5,1 Amades, Joan «Refranys geogràfics». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Núm. 510, (novembre 1937), pàg. 262.[Enllaç no actiu]
  6. Angelats; Vila, 2004, p. 103.
  7. 7,0 7,1 Vila i Medinyà, 2010, p. 494.
  8. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Roses». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 13 octubre 2024].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]