Jacint Verdaguer i Santaló

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Jacint Verdaguer)
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaJacint Verdaguer i Santaló
Retrat de mossèn Jacint Verdaguer ANC-1-1052-N-178.jpg
Jacint Verdaguer (1870-1880)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Folgueroles
17 de maig de 1845
Mort Vallvidrera
10 de juny de 1902 (57 anys)
Ocupació Poeta i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 — Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i escriptor romàntic català

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • La nació catalana tè las arrels tant fondas com ellas en la terra, que viu ab la seva vida, y que com ellas si ha de morir un dia no morirá sino ab lo mòn.[1]
Book icoline.svg Discurs que pera donar comensament á las academias literarias tingudas en la Font del Desmay per lo cercle de joves vigatans19 de juny de 1867.

En defensa pròpia (1895)[modifica | modifica el codi]

  • A un goç no se'l desterra, però se li fa cosa pitjor; se diu qu'és foll.[2]
  • Quan lo llop ha encetada una ramada y ha assaborida la carn d'anyell, no triga a tornarhi.[2]

Cántichs[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Cántichs
  • La mort es la nau / que du nostra sort, / del mon es lo port, / del cel es la clau.[3]
Book icoline.svg Mort del just.
  • ¡Oh llengua catalana, / mes dolsa que la mel, / la llengua que 't profana / te fa tornar de fel![3]
Book icoline.svg ¡Guerra á la blasfèmia!.
  • Quant l' ánima plora / la gracia hi floreix; / qui al mon may pateix / lo cel may anyora.[3]
Book icoline.svg Resignació.
  • Vull sempre estimarvos / y als brassos tenirvos, / de dia servirvos, / de nit somiarvos.[3]
Book icoline.svg Amar o morir.

Citacions sobre Jacint Verdaguer[modifica | modifica el codi]

  • (mossèn Cinto…) Saps què passa? Era massa gros pels nostres intel·lectuals. Perquè és un poeta de la talla dels grans poetes de tots els països. I els altres nostres poetes… Mira, hi ha poetes de raig, de rajolí i de torrentada. A Catalunya, la torrentada era mossèn Cinto. El de raig és en Maragall, i de rajolí és l'Espriu.[4]
Book icoline.svg Durant una entrevista amb Antoni Bassas, 10 novembre 2013. — Josep Maria Ballarín i Monset

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Verdaguer, Jacint. Discurs que pera donar comensament á las academias literarias tingudas en la Font del Desmay per lo cercle de joves vigatans .... Vich: Imprempta y llibrería de Soler-Germans, 1867. 
  2. 2,0 2,1 Verdaguer, Jacint. En defensa pròpia. Barcelona: Tip. «L'Avenç», 1895. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Verdaguer, Jacint. Cántichs. Barcelona: Llibreria y Tipografia Cataólica, 1880?. 
  4. «Josep Maria Ballarín: "La vida no és com te la donen sinó com te la prens"». Ara, (10-11-2013) [Consulta: 24 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]