Jacint Verdaguer i Santaló

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Jacint Verdaguer)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaJacint Verdaguer i Santaló
Retrat de mossèn Jacint Verdaguer ANC-1-1052-N-178.jpg
Jacint Verdaguer (1870-1880)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Folgueroles (Osona)
17 de maig de 1845
Mort Vallvidrera (el Barcelonès)
10 de juny de 1902 (57 anys)
Ocupació Poeta, escriptor i sacerdot
Modifica dades a Wikidata

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 — Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i escriptor romàntic català

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • La nació catalana tè las arrels tant fondas com ellas en la terra, que viu ab la seva vida, y que com ellas si ha de morir un dia no morirá sino ab lo mòn.[1]
Book icoline.svg Discurs que pera donar comensament á las academias literarias tingudas en la Font del Desmay per lo cercle de joves vigatans19 de juny de 1867.
  • Y creixes y t'escampas: quan la planicie't manca, / t'enfilas á les costes doblante á llur jayent; / en totes les que't voltan un barri teu s'embranca, / que, onada sobre onada, tu amunt vas empenyent.[2]
Book icoline.svg «A Barcelona», 1883.
  • Geganta que tos brassos abuy cap á les serres estens, / quan hi arribes demá, donchs, ¿què farás? / farás com èura inmensa que, ja abrigant les terres, / puja á cenyir un arbre del bosch ab cada brás.[2]
Book icoline.svg «A Barcelona», 1883.
  • Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa / les corones de llor que he somniat: / me diu germà la rònega pobresa, / s'avergonyeix de mi la vanitat.[3]
Book icoline.svg «Pobresa». Flors del Calvari, 1896.

En defensa pròpia (1895)[modifica | modifica el codi]

  • A un goç no se'l desterra, però se li fa cosa pitjor; se diu qu'és foll.[4]
  • Quan lo llop ha encetada una ramada y ha assaborida la carn d'anyell, no triga a tornarhi.[4]

Cántichs[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Cántichs
  • Bonica es la Rosa, / mes ho es lo Ram; / mes ho es lo Lliri / que floreix tot l' any.[5]
Book icoline.svg La Nadala.
  • Cada gronxada 't daré una abrassada, / cada abrassada un beset amorós; / mes rosses trenes serán tes cadenes, / niu y alcoveta les ales del cor.[5]
Book icoline.svg La Noy de la mare.
  • ¡Oh llengua catalana, / mes dolsa que la mel, / la llengua que 't profana / te fa tornar de fel![5]
Book icoline.svg ¡Guerra á la blasfèmia!.
  • Quant l' ánima plora / la gracia hi floreix; / qui al mon may pateix / lo cel may anyora.[5]
Book icoline.svg Resignació.
  • Vull sempre estimarvos / y als brassos tenirvos, / de dia servirvos, / de nit somiarvos.[5]
Book icoline.svg Amar o morir.

Citacions sobre Jacint Verdaguer[modifica | modifica el codi]

  • (mossèn Cinto…) Saps què passa? Era massa gros pels nostres intel·lectuals. Perquè és un poeta de la talla dels grans poetes de tots els països. I els altres nostres poetes… Mira, hi ha poetes de raig, de rajolí i de torrentada. A Catalunya, la torrentada era mossèn Cinto. El de raig és en Maragall, i de rajolí és l'Espriu.[6]
Book icoline.svg Durant una entrevista amb Antoni Bassas, 10 novembre 2013. — Josep Maria Ballarín i Monset

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Verdaguer, Jacint. Discurs que pera donar comensament á las academias literarias tingudas en la Font del Desmay per lo cercle de joves vigatans .... Vich: Imprempta y llibrería de Soler-Germans, 1867. 
  2. 2,0 2,1 «Á Barcelona: oda». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 17 maig 2020].
  3. «Jacint Verdaguer (1845-1902)». Selecció de poesia catalana (1995-2000). UOC. [Consulta: 17 maig 2020].
  4. 4,0 4,1 Verdaguer, Jacint. En defensa pròpia. Barcelona: Tip. «L'Avenç», 1895. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Verdaguer, 1893.
  6. «Josep Maria Ballarín: "La vida no és com te la donen sinó com te la prens"». Ara, (10-11-2013) [Consulta: 24 octubre 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Verdaguer, Jacint. Cántichs. Barcelona: Llibreria y Tipografia Cataólica, 1893. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]