Vés al contingut

Català

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Llengua catalana)
Català
Mapa del català a Europa
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Llibres de texts i manuals a Viquillibres
  Notícies a Viquinotícies
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El català és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians. Té 11.530.160 de parlants; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com les altres llengües romàniques, el català descendeix del llatí vulgar que parlaven els romans que s'establiren a Hispània durant l'edat antiga.

  • ¡Oh llengua catalana, / mes dolsa que la mel, / la llengua que 't profana / te fa tornar de fel![1]
¡Guerra á la blasfèmia!. — Jacint Verdaguer
  • La professió d'arquitecte m'obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua.[2]
Resposta per negar-se a parlar en castellà durant el seu interrogatori, Setembre de 1924. — Antoni Gaudí
Els darrers dies de la Catalunya republicana, 1940. — Antoni Rovira i Virgili
  • Un senyor que reclama i ens exigeix un servei i una devoció il·limitats i sense defallences, és el nostre poble català i la nostra llengua catalana.[4]
 — Salvador Espriu
  • És que els catalans som o no som espanyols? Si és que els catalans som espanyols, la llengua catalana és tan espanyola com la castellana i, per tant, els catalans, parlant en català, hem de tenir exactament els mateixos drets que els castellans parlant en castellà. Ara bé, si és que resulta que els catalans no som espanyols, si és que diuen que el català no ha de tenir els mateixos drets que el castellà, llavors és que som un poble colonitzat i, en aquest cas, el que cal és que ens descolonitzin.[5]
El fet nacional català a través de la història, 1980. — Fèlix Cucurull
  • Si em pregunten per què escric en català, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.[6]
"El nom de les coses". Digues que m'estimes encara que sigui mentida, 1991. — Montserrat Roig
  • Si un dia el català desapareix no serà perquè no s'hagi imposat de parlar el català als castellanoparlants, sinó perquè els catalanoparlants deixaran de parlar la seva llengua.[7]
 — Antoni Maria Badia i Margarit
  • La llengua catalana és una de les expressions més completes, més perfectes que conec, des del punt de vista del que pot ser el llenguatge, i per descomptat vull dir que no solament la llegeixo des de fa molts anys, l'entenc, i a més, quan em trobo en cercle reduïts, no gaire amplis, la parlo també.[8]
(en castellà) La lengua catalana es una de las expresiones más completas, más perfectas, que yo conozco desde el punto de vista de lo que puede ser el lenguaje, y desde luego quiero decir que no solamente lo leo desde hace muchos años, la entiendo, y además, cuando estoy en círculos reducidos, no muy amplios, la hablo también.
Entrevista a TV3, 22 de gener del 1993. — José María Aznar
Opinió sobre la llengua catalana
  • La poesia perd tot el gust si no està escrita en llengua catalana.[9]
Discurs d'agraïment en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2008, 17 de juny de 2008. — Montserrat Abelló
Programa de televisió (S)avis28 de setembre de 2009. — Heribert Barrera
  • Ells van decidir que el català no, però jo vaig triar que el català sí.[11]
Ara llegim29 de juny de 2013. — Joana Raspall
  • Només provant de viure plenament en català vaig veure que era impossible de viure plenament en català.[12]
«Cas aïllat número 7.250.244/B». Vilaweb28 d'abril de 2015. — Marta Rojals
  • Recuperar una llengua que s'ha mort és pràcticament impossible. Jo espere que el procés no siga tan llarg i no perdem el català, perquè la nostra llengua està en perill de mort.[13]
Entrevista a Vilaweb7 de febrer de 2016. — Isabel-Clara Simó
  • Jo vull parlar-li a la meva torradora en català i que els meus fills entenguin que a les màquines també els hi podem parlar en català.[14]
Programa de televisió 30 minuts30 de juny de 2019. — Àlex Hinojo

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • Parlar clar i català[15]
(var.) Clar i català.[16]
Frase feta Amb claredat sense subterfugis.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Verdaguer, 1893.
  2. Roig Rosich, Josep M. «Algunes pinzellades sobre la mort i la vida d'Antoni Gaudí» (PDF). Revista del Centre de Lectura de Reus, Núm. 1, (2001), pàg. 9-14. ISSN: 1132-919X [Consulta: 3 juny 2013].
  3. Figueres, Josep M. «Antoni Rovira i Virgili» (PDF). Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, Núm. XXII, (2011), pàg. 131-156 [Consulta: 27 octubre 2012].
  4. «La Frase del Dia (arxiu)». Any Espriu 1913/2013. [Barcelona]: Anyespriu.cat, 2013. Arxivat de l'original el 1513683986. [Consulta: 28 gener]2013].
  5. «Cucurull i Tey, Fèlix». Espais Escrits. [Consulta: 2 desembre 2019].
  6. Roig, 1991, p. 27-32.
  7. «Badia i Margarit: el català no morirà». Catorze. [Consulta: 28 desembre 2019].
  8. «Les frases lapidàries d'Aznar sobre el nacionalisme». El Periódico. Barcelona: Grupo Zeta, 22-09-2012. [Consulta: 25 octubre 2012].
  9. «La poetessa i traductora Montserrat Abelló guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». 324.cat, 17-06-2008.
  10. «Heribert Barrera, primer savi de la temporada». (S)avis. Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 28-09-2009. [Consulta: 28 agost 2011].
  11. Nopca, Jordi «Els 100 anys de Joana Raspall». Ara llegim, (29-06-2013) [Consulta: 7 juliol 2013].
  12. Rojals, Marta «Cas aïllat número 7.250.244/B». Vilaweb, (28-04-2015) [Consulta: 28 abril 2015].
  13. Rexach Fumanya, Josep. «Isabel-Clara Simó: 'La nostra llengua està en perill de mort'» (en català). Vilaweb. VilaWeb, 07-02-2016. [Consulta: 20 octubre 2016].
  14. «Llenguaferits». CCMA, 03-07-2019. [Consulta: 21 desembre 2019].
  15. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «català». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  16. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 juliol 2024].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Verdaguer, Jacint. Cántichs. Barcelona: Llibreria y Tipografia Cataólica, 1893.