Andorra

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de geografiaAndorra
Flag of Andorra.svg
Bandera d'Andorra
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Espanya i França. La capital és Andorra la Vella.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Un andorrà deu sempre deixar algun señal y rastre de la llengua de sa nació.[1]
Book icoline.svg Manual Digest, 1748. — Antoni Fiter i Rossell
  • En suma las valls de Andorra en lo Espiritual, y en lo temporal, en lo Eglesiastich, y en lo Secular, en lo Phisich, y natural, y en lo Moral, en lo Idioma, aduch Curial, en lo modo, y moda de vestir, en los Costums, y geni, son propia, Verdadera, y llegitima Cataluña, com â part, y porció de dit Principat, y per consegüent son sos naturals, propis, verdaders; y llegitims Catalans en tot rigor; essent esta veritat tan visible, y evident, que sols pot deixa de Veurer-la, y Coneixer, qui vulla afectadament, y pertinasment ferse Ciego, y obstinadament Vestirse, y no despullarse may de un hacmor, y Esperit Verronistre.[2]
Book icoline.svg Manual Digest, 1748. — Antoni Fiter i Rossell
  • Una cosa sola hi ha tant solament, que no participan, del Principat de Cataluña los Andorrans, y sas Valls, que en lo respectiu al Govern, al Civil i Criminal, al Politich, y Economich de dit Principat, ni han participat may, desde sa restauració del poder dels Moros, avent-se governat de eix temps per lo Espay de cerca de 10 sigles fins al temps present ab son peculiar Govern, ab las disposicions del dret Comu, y patrias peculiars, Consuetuds; y finalment ab sa particular, y peculiar política, y Economia.[2]
Book icoline.svg Manual Digest, 1748. — Antoni Fiter i Rossell

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A la vall d'Andorra, la que no és puta és "sorra".[3]
  • Andorra te la farà, si no és avui, serà demà.[3]
  • D'Andorra la Vall, o de tots o de cap.[4]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Córrer l'Andorra.[5]
Frase feta Donar voltes sense fer res bo (Val.).
  • Córrer la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra.[5]
(var.) Seguir la Seca, la Meca i la vall d'Andorra[6]
Frase feta Caminar de pressa, amb energia.
  • Ésser Andorra.[5]
Frase feta Ésser un desgavell, una confusió.
Frase feta Equivalent a fer l'orni o fer-se el suec, deixant passar o no prenent cap decisió sobre un fet rellevant.
  • Venir de la Vall d'Andorra.[9]
Frase feta Fer-se el desentès i l'indiferent.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Moran i Ocerinjauregui, Josep. Estudis d'història de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, p. 121-129 (Biblioteca Serra d'Or ; 336). ISBN 8484156729. 
  2. 2,0 2,1 Pol i Solé, Antoni «El Pirineu, frontera o connexió?» (PDF). Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, Annals 2008-2009, Ibix 6, (2010), pàg. 87-93. ISSN: 1137-0378 [Consulta: 19 setembre 2012].
  3. 3,0 3,1 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  4. Amades, 1937, p. 118.
  5. 5,0 5,1 5,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «andorra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Lleonart i Orri, Assumpta «Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 66, (2008).
  7. Fiter i Rossell, Antoni Manual Digest, recopilació d'usos i costums d'Andorra, 1748
  8. «Fer l'Andorra». Ara Andorra (Diari Ara), (26-06-2014), pàg. 3 [Consulta: 27 juny 2014].
  9. Amades, 1937, p. 119.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan «Refranys geogràfics» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 504, (1937).
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]