Antoni Fiter i Rossell

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Fiter i Rossell
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Ordino
1706
Mort Barcelona
1748 (41/42 anys)
Ocupació Autor, advocat i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Antoni Fiter i Rossell (Ordino, Andorra, 1706 — Ordino, Andorra, ?) fou un doctor en dret i advocat andorrà. Nascut a la Casa Fiter-Riba, abans Rossell, d'Ordino, va ésser veguer episcopal d'Andorra durant el segle XVIII. Va publicar el Manual Digest, una recopilació de lleis i costums de les Valls d'Andorra.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Manual Digest (1748)[modifica | modifica el codi]

  • He procurat escríurer ab un mètodo y estil lo més clar y humil, evitant hypèrboles, sentències consises, tota pompositat de figures, frases y termes rimbombants.[1]
  • Un andorrà deu sempre deixar algun señal y rastre de la llengua de sa nació.[1]
  • En temps de Guerra entre Fransa y España no demostrarse ab particularitat parcials de una corona, contra dela altra, sino conservar sa neutralitat.[2]
Book icoline.svg Llibre 6. Maximas.
  • En suma las valls de Andorra en lo Espiritual, y en lo temporal, en lo Eglesiastich, y en lo Secular, en lo Phisich, y natural, y en lo Moral, en lo Idioma, aduch Curial, en lo modo, y moda de vestir, en los Costums, y geni, son propia, Verdadera, y llegitima Cataluña, com â part, y porció de dit Principat, y per consegüent son sos naturals, propis, verdaders; y llegitims Catalans en tot rigor; essent esta veritat tan visible, y evident, que sols pot deixa de Veurer-la, y Coneixer, qui vulla afectadament, y pertinasment ferse Ciego, y obstinadament Vestirse, y no despullarse may de un hacmor, y Esperit Verronistre. Una cosa sola hi ha tant solament, que no participan, del Principat de Cataluña los Andorrans, y sas Valls, que en lo respectiu al Govern, al Civil i Criminal, al Politich, y Economich de dit Principat, ni han participat may, desde sa restauració del poder dels Moros, avent-se governat de eix temps per lo Espay de cerca de 10 sigles fins al temps present ab son peculiar Govern, ab las disposicions del dret Comu, y patrias peculiars, Consuetuds; y finalment ab sa particular, y peculiar política, y Economia.[2]
Book icoline.svg Llibre 1. Capítol III.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Moran i Ocerinjauregui, Josep. Estudis d'història de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, p. 121-129 (Biblioteca Serra d'Or ; 336). ISBN 8484156729. 
  2. 2,0 2,1 Pol i Solé, Antoni «El Pirineu, frontera o connexió?» (PDF). Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, Annals 2008-2009, Ibix 6, (2010), pàg. 87-93. ISSN: 1137-0378 [Consulta: 19 setembre 2012].