Advocat

De Viquidites
Advocat
L'advocat d'Honoré Daumier
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un advocat és una persona que té com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i de defensar interessos d’altri, especialment en causes i judicis davant els tribunals.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A l'advocat, dígues-li la veritat.[1]
  • Advocat jove, plet perdut.[2]
  • Advocat que xerra molt, no diu cosa bona.[1]
  • Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos.[1]
(var.) Advocats, notaris i procuradors, se'n van a l'infern de dos en dos.[2]
  • Així està el pagès entre advocats, com lo pagell entre dos gats.[1]
  • Al metge, al confessor i a l'advocat, diga'ls sempre la veritat.[2]
  • Busca sempre l'advocat que et mostre la veritat.[1]
  • De jutges i d'advocats, no n'hi ha gaires de salvats.[1]
  • Diners, de tort fan veritat, i de jutge bon advocat.[1]
  • En plet clar, cap advocat; en dubtós, ni un ni dos.[1]
  • Està el pagès entre dos advocats com un pagell entre dos gats.[3]
  • Llauraor entre dos abogats, com el pagell entre dos gats.[4]
  • No portes mai enganyats ni metges ni advocats.[2]
  • Plet acabat, l'únic qui guanya és l'advocat.[2]
  • Tontos i porfiats fan rics els advocats.[2]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Ésser l'advocat del diable.[5]
Defensor d'una mala causa.
Frase feta Saber molt de qüestions de dret.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Advocat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 19 març 2024].
  3. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 març 2024].
  4. Alberòla, 1928.
  5. «Advocat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 novembre 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alberòla Sèrra, Estanislau. Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928.