Antoni Rovira i Virgili

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Rovira i Virgili
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Dades biogràfiques
Naixement Tarragona
1882
Mort Perpinyà
5 de desembre de 1949
Ocupació historiador, polític i periodista
Modifica dades a Wikidata

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 — Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un escriptor, historiador i polític català.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Articles[modifica | modifica el codi]

  • Història, raça, llengua i geografia, contribueixen poderosament, decisivament moltes vegades, a formar la voluntat d'un poble. Però si a desgrat dels dits elements, la voluntat se decideix en un altre sentit, aquells no poden ofegar-la ni deturar-la; és la voluntat dels homes, i no la natura, la qui s'ha d'imposar.[1]
Book icoline.svg "La Voluntat dels Pobles". Sabadell Federal, 24 de novembre de 1917.
  • La veritat és que els valencians, els balears i bona part dels habitants de l'anomenat Baix Aragó són tan catalans com els barcelonins.[2]
Book icoline.svg "Lògica de conquistadors", 11 d'octubre de 1922.
  • Per als catalans, la nostra llengua és també la sang del nostre esperit. De tot el patrimoni que en aquest món tenim, cap tresor estimem tant com el de la llengua.[2]
Book icoline.svg "La llengua és la sang de l'esperit", 26 d'octubre de 1923.
  • Catalunya és molt més que una multitud de gent i una estesa de terres. És un poble amb personalitat i amb consciència. Llenguatge i història i geografia i biologia s'han ajuntat ací per a crear un esperit col·lectiu amb una voluntat. I això és el senyal de la nació.[3]
Book icoline.svg "El pas de les banderes". La Humanitat, 7 d'octubre de 1936.
  • Els homes poden caure. Les terres poden ésser envaïdes. Les institucions polítiques poden canviar. Però quan veiem aplegat el nostre poble i comprovem que és un poble amb unitat i amb personalitat —es a dir, una nació— comprenem que és indestructible, i que la seva voluntat persistent el durà al triomf definitiu.[3]
Book icoline.svg "El pas de les banderes". La Humanitat, 7 d'octubre de 1936.
  • La nació catalana és d'ahir i d'avui i de demà, perquè és de sempre.[3]
Book icoline.svg "El Corpus de Sang". La Humanitat, 6 de juny de 1937.
  • Catalunya ha estat feta en deu segles, i no la podran desfer en dies, en mesos ni en anys.[4]
Book icoline.svg La HumanitatGener de 1939.

Assaigs[modifica | modifica el codi]

  • Tota nacionalitat té dret a constituir un Estat independent o autònom.[3]
Book icoline.svg El nacionalisme, 1916.
  • La França és la pàtria de tots els homes. Tots som ciutadans de França.[5]
Book icoline.svg Les valors ideals de la guerra, 1916.

Els darrers dies de la Catalunya republicana (1940)[modifica | modifica el codi]

Recull de cites del llibre Els darrers dies de la Catalunya republicana, publicat l'any 1940:[4]

  • L'orgull d'ésser català culmina, per a un escriptor, en l'orgull d'escriure en català.[3]
Book icoline.svg Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l’èxode català, 1940.
Pròleg del llibre que narra els fets l'èxode català en el dies de l'ocupació militar de les tropes franquistes a Catalunya
  • No reduiran al silenci la nostra llengua nacional. No la treuran de la ploma dels escriptors, ni dels llavis del poble. Un llibre català que es publica a l’estranger mentre els llibres catalans són perseguits i destruïts a la nostra pàtria, significa que la guerra no s’ha acabat, que la guerra continua, que la guerra no pararà fins que Catalunya no recobri tota la seva llibertat nacional: la del règim polític, la de la llengua i la de l’esperit.[3]
Book icoline.svg Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l’èxode català, 1940.
Pròleg del llibre que narra els fets l'èxode català en el dies de l'ocupació militar de les tropes franquistes a Catalunya

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ferré i Trill, Xavier. «Nació i societat en el programa intel·lectual» (PDF). Revista del Centre de Lectura de Reus. Núm. 8. 7a època, 4t trimestre, (2003), p. 8-10 [Consulta: 27 octubre 2012].
  2. 2,0 2,1 «El pensament d'Antoni Rovira i Virgili». Catalunya 1714. [Consulta: 7 abril 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Figueres, Josep M.. «Antoni Rovira i Virgili» (PDF). Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Núm. XXII, (2011), p. 131-156 [Consulta: 27 octubre 2012].
  4. 4,0 4,1 Rovira i Virgili, Antoni. Els Darrers dies de la Catalunya republicana : memòries sobre l'èxode català. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 8482569546. 
  5. Safont, Joan. Per França i Anglaterra. Barcelona: Acontravent, 2012, p. p. 70. ISBN 9788415720010.