Ernest Benach i Pascual

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErnest Benach i Pascual
Ernest Benach MHC.jpg
Ernest Benach (2007)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Reus
12 de novembre de 1959 (59 anys)
Ocupació Professor d'universitat, comunicador i polític
Modifica dades a Wikidata

Ernest Benach i Pascual (Reus, 12 de novembre de 1959) és un polític català militant d'ERC, comunicador i professor universitari. Fou President del Parlament de Catalunya (2003-2010).

Citacions[modifica | modifica el codi]

President del Parlament de Catalunya (2003-2010)[modifica | modifica el codi]

Discurs inaugural com a President del Parlament de Catalunya (2003)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs inaugural com a President del Parlament de Catalunya, el 5 de desembre de 2003:

  • Vull començar amb unes belles paraules del qui fou president d'aquest Parlament en el moment de prendre possessió. Deia així Lluís Companys: «Senyors diputats, constituït com declara des d'ara d'una manera definitiva el Parlament de Catalunya, si alguna vegada he sentit el pes de la meva insuficiència és en aquests moments en què acabeu de conferir-me aquesta altíssima representació».[1]
  • Un país que progressa és un país que creu en les seves institucions. Per això continua sent molt important aprofundir en conceptes ara per ara fonamentals com la participació ciutadana i la modernitat.[1]
  • El famós «oasi català» no ha estat sempre entès com calia. Doncs bé, reivindico en aquest moment solemne la necessitat de fer política amb passió, amb convicció, amb la màxima dedicació i coherència, però reivindico també, i amb tota la convicció del món, la paraula i el diàleg com les principals eines de treball en la nostra relació política.[1]
  • Vostès poden escriure una de les pàgines més brillants de la història de Catalunya. El salt que podem fer en la millora del nostre autogovern pot ser realment històric.[1]
  • Permetin-me acabar tal com ho va fer el molt honorable Heribert Barrera l'any 1980: Visca Catalunya lliure![1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Catalunya. Parlament. «Ple del Parlament. Sessió plenària núm. 1, de constitució» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. Barcelona: Parlament de Catalunya, 5 de desembre de 2003. [Consulta: 17 agost 2019].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]